És força habitual escoltar veus crítiques contra l'egoisme que mou el nostre dia a dia. Afirmem que la gent cada cop és més incívica, i que, en general, pensem en nosaltres mateixos i fem la nostra sense tenir en compte si amb els nostres actes molestem als nostres veïns. I suposo que és cert: tots hem patit en algun moment les molèsties provocades per la música excesivament alta d'un veí a qui li és absolutament indiferent el fet que potser el del costat s'hagi de llevar de matinada per anar a treballar,o d'aquell que aparca sobra la vorera havent lloc on estacionar el seu vehicle de forma correcte simplement perquè està més a prop de casa i ignorant que potser posant el cotxe allà impedeix el pas d'un vianant amb cadira de rodes o amb el cotxet d'un nen petit.
Des de Convergència, hem posat molts cops sobre la taula la imperiosa necessitat d'actualitzar les ordenances i reglaments diversos relacionats amb la convivència, i de generar un protocol d'actuació en casos d'actuacions incíviques. Malauradament, han passat tres anys i encara estem esperant algun resultat concret al respecte. Potser no és una prioritat per a l'equip de govern.I de fet...si mirem algunes de les actuacions que s'han dut a terme durant aquest estiu a Badia, potser entendrem per què no és una prioritat. Què succeeix quan és la pròpia administració la que duu a terme de manera directa o indirecta actuacions diverses sense pensar en les conseqüències que les mateixes tenen? Evidenment, les obres o reformes provoquen molèsties inevitables. I en aquests casos, no hi ha res a dir, més enllà de procurar reduir-les al màxim. Però altres vegades, aquestes molèsties es podrien evitar. Només caldria no fer les coses sense pensar.
Tot són, com dic, petits detalls. Però tots ells, simptomàtics. Un parell d'exemples:
A l'estiu, el mercat municipal funciona a mig gas. La majoria de les parades estan tancades, i no hi ha gaire moviment. Suposo que aquest serà el motiu al·legat quan es plantegi per què de les tres portes d'accés al mercat, només en resta una oberta. El que sembla que cap responsable s'hagi plantejat és quina de les portes d'accés dificulta més l'entrada als veïns. Dit d'una altra manera, quina porta seria millor obrir. M'explico: no totes les entrades permeten un accés sense barreres arquitectòniques. I encara que sembli increïble, la porta oberta és un accés amb escales i sense rampa. Per tant, un veí amb mobilitat reduida, el cotxet d'un nen petit o, fins i tot, una persona gran sense massa agilitat i força no podrà accedir al mercat municipal durant l'estiu amb el carro d'anar a comprar, simplement perquè al responsable no se li ha acudit pensar en els demés i deixar oberta la porta d'accés que sí té una rampa en condicions. Què fàcil sembla, a priori, pensar una mica i evitar aquestes situacions incòmodes.
La mateixa regla de tres es pot aplicar a algunes actuacions que s'han de realitzar arrel de les obres que s'estan fent a Via de la Plata per canviar l'enllumenta públic: una tarda va ser necessari tallar el carrer. Fins aquí cap problema. Ja sabem que impedir qualsevol accés provoca molèsties. Ara bé, el tall en qüestió es va fer sense senyalitzar, posant simplement uns obstacles que impedient la circulació dels vehicles. Però aquests obstacles no es van col·locar a l'entrada del carrer impedint directament el pas, sinó que es van col·locar després del pas de vianants. Sense senyalitzar prèviament. Conseqüència lògica: els vehicles que provenien de l'Avinguda Cantàbric, giraven per la rotonda i entraven a Via de la Plata fins que veien el pas barrat. Aleshores, tocava recular, fent marxa enrera i havent d'incorporar-se a una rotonda amb força tràfic. Algun responsable ja m'ha comentat que el tall va ser només cosa de mitja hora i que no n'hi ha per tant. Doncs bé, sí que hi ha per tant. Primer, perquè no va ser en cap cas un tall de mitja hora, sinó força més. I segon, perquè encara que fossin un parell de minuts, provocar que els vehicles hagin de circular marxa enrere amb el conseqüent perill s'hagués pogut evitar amb la intervenció de la polícia municipal. Si algú hagués tallat el trànsit com Déu mana, haguessim evitat el manifest perill que allà es va generar. Però un cop més, les coses es fan sense pensar.
Per últim, un altre detall, també provocat per les mateixes obres: els operaris necessitaven un espai per col·locar el material. Quin lloc van trobar? fàcil: en mig de la vorera, impedint absolutament el pas als vianants. El més curiós és que tres centrímetres a l'esquerra d'on estan les coses col·locades, hi ha una magnífica zona ajardinada (lamento la ironia de l'adjectiu, donat l'estat ruïnós i lamentable que té aquesta zona) on es podia haver col·locat tot plegat sense provocar molèsties innecessàries. Però...és clar...això seria pensar massa.
Per acabar, només un apunt: els tres exemples estan gestionats des de l'àrea de territori. La mateixa àrea que s'encarrega de la neteja viaria i del manteniment de la via pública. Simptomàtic?
Si l'administració també fa les coses sense pensar (en els demés), anem arreglats...
