dilluns, 23 d’agost del 2010

Oda a la paperera



El passat 17 d’agost, a les 10:13 per ser més exactes, sortint del local de Convergència Democràtica (Saragossa 3), vaig fer aquesta foto amb el mòbil. La vaig penjar al meu perfil del facebook, i incialment anava a posar un comentari del tipus: “recordeu el joc de les set diferències? Doncs bé, qui s’anima a assenyalar set mostres d’incivisme?”. Després, però, em va saber greu. No vaig voler frivolitzar una situació que cada cop més més freqüent a Badia, i que viatja a cavall de dues greus deficiències de la gestió diària: d’una banda, la total impunitat d’aquells que embruten la ciutat, trenquen mobiliari urbà i aparquen malament.

Només en aquesta foto podem veure un parterre destrossat i dos vehicles estacionats en un lloc prohibit, dificultant la circulació; d’altra banda, l’estat de brutícia i el poc manteniment en que es troben algunes zones de la ciutat. O moltes. O totes. Això ho deixo a l’aire, en funció de la percepció més o menys estricta de cadascú. De fet, a mi, dos dels màxims responsables de l’àrea de territori m’han dit en diverses ocasions que l’estat de brutícia de Badia és una qüestió de percepció. A mi no m’ho sembla. Però està clar que cadascú és lliure de tenir la seva pròpia opinió.

Deprés de penjar la foto al facebook, aviat van arribar notícies: la paperera seria arreglada. I puc constatar que així ha estat. Des d’aquí, aprofito per donar les gràcies al responsable polític que, davant la denuncia, ha enviat a qui correspon a sol·lucionar-ho. Oi que no ha costat tant? Veritat que s’ha arreglat ràpidament? I llavors…per què està Badia com està? per què hi ha tantes tanques perimetrals destrossades, bancs trencats, zones brutes? I arribats a aquest punt, no puc evitar plantejar-me: quina és la feina exactament del resposable de la brigrada d’obres? no és, precisament, aquesta? no hauria de recórrer Badia (i per enèsima vegada remarco: menys d’un km quadrat!!!), prendre nota de totes aquestes coses, i gestionar la seva reparació? és necessari que un ciutadà (en aquest cas, la ciutadana és regidora…) denuncïi un fet com aquest en una xarxa social per rebre resposta? Certament, hagués pogut escriure una instància, i demanar la sol·lució del problema. I aquí podríem parlar d’un altre tema: les contínues instàncies sense respondre que els ciutadans van acumulant a casa seva (i des de Convergència podríem posar alguns exemples), i la preocupant “veu” que cada cop ressona més entre la població: “si tens qualsevol queixa o proposta, crea un grup al facebook, i llavors l’equip de govern et farà cas”. Només cal navegar una mica, i trobarem mil comentaris en aquesta línia al respecte. Jo prefereixo pensar que això no és així. I en tot cas, de tot això m’agradaria fer una lectura positiva al respecte: la paperera de la fotografia està arreglada. Me’n alegro sincerament. Com deia el capità enciam: “els petits canvis, són poderosos”.