El nostre municipi com molts altres no està exempt d'aquesta xacra social que és l’incivisme.
En els darrers anys, la qüestió del incivisme en els nostres carrers i places s'ha posat cada vegada més de manifest.
La ciutat és un espai col·lectiu on totes les persones tenen dret a trobar les condicions per a la seva realització personal, política, social, amb les condicions ambientals òptimes, la qual cosa implica assumir també els deures de la solidaritat, el respecte mutu i la tolerància .
Arrendataris, arrendatàries, usuaris o usuàries pugui implicar igualment conseqüències negatives per a la convivència o el civisme en l'espai públic.
Aristòtil deia que l'ètica havia d'anar dirigida a fer bons ciutadans. I fer bons ciutadans és formar en les persones un caràcter que sigui adequat per a viure en comunitat.
L’incivisme ens preocupa a tots, a pares i mestres, a la majoria dels ciutadans del carrer, ens inquieta el preocupant desinterès per part del govern local a adoptar mesures davant aquesta problemàtica social, el creixent abandonament de les formes de cortesia i d’urbanitat en el tracte, la desoladora imatge d'una ciutat que es converteix, dia a dia, en un fidel reflex d'aquesta xacra social que és l’ incivisme (el soroll a altes hores de la nit, brutícia als carrers i places, excrements de gossos, destrucció de mobiliari públic, tanques de les zones enjardinades, fonts ornamentals, una infinitat d'actes d'una llarga llista).
Des de la transició, hi ha una certa deixadesa per part de l'Administració, la família i l'escola en l'exigència al ciutadà de bona educació.
I potser en els últims cinc anys, Badia s'ha deteriorat més, però amb què la
comparem? Fa 50 anys no hi havia papereres ...
Potser és bo definir civisme.
- Són els mínims que una societat ha de demanar perquè les persones es respectin entre si i respectin les coses que són de tots.
En una societat individualista, amb moltes llibertats i abocada al consum, la tendència és fer el que ens interessa amb el mínim esforç.
Per inculcar civisme, ha d'haver normes. Les normes creen el sentiment que hi ha un ordre i genera vergonya quan les coses no es fan bé.
El civisme no és una cosa que s'imposa en un o dos anys. Els hàbits s'adquireixen d'una forma lenta. I de moment, s'ha limitat tot a les campanyes a nivell general, i les campanyes convencen els que ja estan convençuts. El que destrueix el nostre mobiliari urbà no fa cas de les campanyes.
Davant de l’incivisme són necessàries més normes i pautes de conducta. Però s'ha imposat un pensament pseudoprogressista que ha identificat qualsevol exigència, pressió o intervenció amb dogmatisme injustificat. I això no és així. Demanar que les persones es respectin és el mínim que es pot demanar. I demanar és exigir!
L'educació és important, però no només és cosa de família i escola. També és educació que et posin una sanció, que no ha de ser necessàriament econòmica. Podríem parlar d’hores de treball comunitari. Educar vol dir no permetre que repetides actuacions incíviques es puguin fer amb total impunitat.
Tots som responsables que la ciutat sigui la que volem, però també el nostre govern municipal fent complir les ordenances existents o aprovant de noves adequades al temps en què vivim. Des de Convergència, portem des d’inici de legislatura demanant una actualització de les ordenances i un treball seriós en aquest tema. Han passat tres anys, i sembla que encara en passaran alguns més abans de veure algun resultat al respecte, si és que arribem a veure’l. Malauradament, la nostra insistència no sembla tenir gaire ressò dins les prioritats de l’equip de govern. Potser no és una prioritat per a a ells.
Aquesta ciutat ha de generar orgull, però aquest orgull s'ha de sostenir.
Al ciutadà li diria: "no ofendre ningú amb el teu comportament". Però al nostre govern municipal li recordaria "Pensa en el ciutadà".
