Aquests dies de vacances allotjada en un hotel de la costa catalana, he aprofitat el temps de les tardes ennuvolades amb xerrades i a la vegada intercanvi d’opinions amb nois que tenien inquietuds polítiques i que al mateix temps em van transmetre els seus dubtes respecte a la nostra independència, la seva percepció és què tots els partits polítics anomenats independentistes la volen, però a la vegada no la saben defensar sinó és pel seu propi interès; tampoc sabien quins avantatges reals ens podria portar cap a Catalunya i se’ns culpabilitza de què ningú ho explica als espanyols que viuen aquí. Vaig adquirir un compromís amb ells, explicar el perquè de la Independència i segur que sí, ho tenen més clar, sabran diferenciar.
No hi ha cap avantatge, per a Catalunya, ni per a les persones que hi viuen, en que Catalunya estigui sotmesa o depengui d’Espanya, encara què hi ha gent que en la seva ignorància diu que “ Catalunya viu d’Espanya”.
Catalunya manté Espanya, donat que el mateix govern espanyol reconeix que Espanya es manté pels diners que donen Madrid, i els Països Catalans. Els diners d’Espanya surten d’espoliar fiscalment Catalunya. La mateixa fundación de cajas de ahorros de España ho deia, fins que el govern espanyol li va demanar que no ho publiqués més.
Concretament a Catalunya després que Espanya agafi els nostres diners, passem de ser “rics” a estar per sota de les regions de l’estat espanyol “pobres”. L’any 2008 Catalunya es quedà sense 20.000 milions d’euros que es quedaren a Espanya a fons perdut.
Espanya li costa a fons perdut, no a canvi de serveis rebuts, a cada català 3.000 € l’any de mitja. Una família de quatre membres perd 12.000 € cada any que van a Espanya i no tornen.
Aquest espoli fiscal ve acompanyat d’una terrible manca d’inversions en noves infraestructures i manteniment de les que existeixen i mancances a nivell mèdic, educatiu (manca de beques per a estudiar), socials, pensions baixes (un pensionista d’una Catalunya independent cobraria un 25% més), lentitud en la justícia.......
A nivell de qualitat de vida ens trobem que mentre que Andalusia, hi ha tota mena d’ajuda, com pot ser ulleres i dentistes gratuïtes per als nens, ajuts per l'habitatge.... O a Extremadura hi ha un ordinador per a cada nen..... A Catalunya hem de pagar per tot, i els nens són en barracons enlloc d’escoles i compartint un ordinador entre varis i no cal parlar de la massificació a les aules.
A nivell econòmic, regions d’Espanya donen ajudes enormes a empreses per a què s’hi ubiquin i Catalunya va perdent competitivitat i llocs de treball.
A nivell cultural és vist que des d’Espanya no poden acceptar que Catalunya tingui una llengua i una cultura que no són la castellana. Els atacs salvatges i basats en invencions mal intencionades, tracten de generar una situació en la qual el català sigui només una llengua folklòrica, el català es part de la nostra cultura i identitat i volem que sigui l'única llengua oficial, i que tothom tingui el dret i el deure de conèixer-la. Tota la cultura catalana es podria potenciar moltíssim, no oblidem que Sant Jordi, ja és patrimoni de la humanitat.
Tampoc cal que patim per si Catalunya es quedaria fora de la Unió Europea, donat que Europa va manifestar, en relació amb la intenció d’Escòcia d’independitzar-se, que si un estat es divideix en dos, les dues antigues parts, que ja estaven a la unió europea, tenen el mateix dret a quedar-se.
La nostra Catalunya independent l’hauríem de construir entre tots, però en principi seria un indret ric. Treballaríem com a societat del coneixement i de la formació, recuperant els pilars catalans de la societat que l’espanyolisme ha destruït. Potenciaríem tota la cultura catalana. Podríem implantar un sistema de democràcia directa i transparent i fer una constitució catalana realment avançada. Els milions d’euros anuals que ja no s’anirien a Espanya és podrien destinar a millorar el país, la qualitat de vida, fomentar la innovació i les empreses voldrien establir-se pels facilitats que aportaria una Catalunya, que si podria decidir per si mateixa.
Aquest és el PERQUÈ DE LA INDEPENDÈNCIA.
