Amb 68 vots a favor, 55 en contra (entre ells, el vot del President Montilla) i 9 abstencions, el ple del Parlament ha aprovat la ILP de la Plataforma Prou per abolir les curses de braus a Catalunya. Personalment, estic satisfeta de que, per fi, Catalunya s’hagi posicionat formal i políticament en contra d’una tradició que comporta el maltractament animal. I el que hauria de ser una bona notícia, s’ha convertit, un cop més, en motiu d’indignació per culpa, d’una banda, de l’ús parcial i irresponsable que, per variar, el Sr. Mariano Rajoy està fent d’aquest tema; i de l’altra, i encara més preocupant, de la forma barroera en que alguns mitjans de comunicació estan tractant aquesta notícia.
Comencem pel PP. La gent que em coneix sap que procuro ser extremadament respectuosa amb les visions particulars de les diferents formacions polítiques. Tinc la més ferma convicció que la democràcia és possible gràcies, precisament, a la diversitat ideológica. Però cada cop se’m fa més difícil posar al Partit Popular espanyol dins d’aquest sac. Ara podríem parlar del recurs que el PP va interposar contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, mostrant així una manca de respecte sense precedents als mecanismes legals i democràtics que permeten que una comunitat autònoma aprovi un estatut al seu Parlament i després a les Corts generals a Madrid. Cert és que el Tribunal constitucional és un altre dels mecanismes legals del sistema, però qualsevol persona que s’informi mínimament sobre la manera en que els membres del tribunal són escollits, veurà que la politització d’aquest tribunal automàticament el deslegitima com a instrument que presumptament avalua les lleis aprovades des de les diferents administracions a partir del dret i des d’una perspectiva política neutral. D’altra banda, que el tribunal constitucional decideixi que alguns dels punts de l’estatut d’autonomia català són anticonstitucionals, i que diversos d’aquests punts estiguin aprovats fil per randa a altres autonomies és una qüestió si més no qüestionable. Però aquest no és el tema d’aquest article. Ara estem parlant de les curses de braus. I el que ja no cola, senyors del PP, és que la prohibició de les curses de braus a Catalunya sigui un atemptat contra algun tipus de nacionalisme espanyol que s’erigeix sobre el pilar de les “corridas”. Perquè a veure, que jo m’aclari. Les Illes Canaries són part d’Espanya tant com ho és Catalunya o no? Allà, fa anys es van prohibir les curses de braus, i aquí no va passar res. En canvi, el Parlament Català aprova la mateixa prohibició, i compte!!! que es torna a trencar Espanya. Ara el Sr. Rajoy afirma que promourà una iniciativa per declarar les curses de braus Fiesta Nacional, i així evitar que tragedies com les que acaben de succeïr a Catalunya tornin a passar. El Sr. Rajoy també parla de la llibertat: llibertat? Està deixant ell que el poble català decideixi què vol celebrar a casa seva? I si les curses de braus tan importants són per Espanya, per què no es van iniciar els tràmits al dia següent de la seva prohibició a les Canaries? Que no, que no ens ho creiem, senyors del PP. Que un cop més, anem a focalitzar la problemàtica dins Catalunya, i anem a ser el màxim d’irresponsables possibles alimentant encara més el debat Catalunya contra Espanya.
D’altra banda, no anem a pensar ara que tots els problemes respecte d’aquesta qüestió estan únicament provocats pel modus operandis del Partit Popular, ni molt menys. Els mitjans de comunicació tenen gran part de responsabilitat al respecte. Vaig tenir la mala sort d’escoltar la notícia mentre estava dinant a un lloc on hi havia La Sexta sintonitzada. I dic mala sort perquè una mica més i em senta malament el dinar. Ja sabem tots que la Sexta, en comptes de tenir el logotip verd, l’hauria de tenir vermell (ara que el PSC badienc està tan cofoi amb el seu eslogan futbolístic), però el que no esperava en cap cas és que expliquessin la notícia des d’un punt de vista de reivindicació nacionalista (quan des del Parlament s’està dient a tort i a dret que això no té res a veure amb una lluita Catalunya – Espanya), obviant que tot plegat ha estat producte d’una iniciativa popular que va començar fa molts mesos i que no té res a veure amb la sentència de l’Estatut, i el pitjor: que fessin publicitat d’una nova onada de boicot contra els productes de Catalunya que està corrent per les xarxes socials on line. Quina vergonya!
O comencem a ser una mica responsables pel que fa a aquesta qüestió o aquella famosa desafecció de la que parlava el president Montilla ja no tindrà res a veure amb la política, sinó amb la mera convivència de cultures i tradicions.
