CiU Badia del Vallès

2010-09-13T21:33:00.002+02:00

A PARTIR D'ARA TOTA LA INFORMACIÓ A

ciubadia.org

2010-09-09T13:46:00.003+02:00

FOTO DENUNCIA

2010-08-31T21:01:00.000+02:00

Per desgràcia la ineficàcia del govern del PSC fa que

Badia estigui cada dia pitjor.

Una vergonya!

Dilluns 30/08/2010

Badia del Vallès i l'incivisme

2010-08-29T19:53:00.000+02:00

El nostre municipi com molts altres no està exempt d'aquesta xacra social que és l’incivisme.

En els darrers anys, la qüestió del incivisme en els nostres carrers i places s'ha posat cada vegada més de manifest.

La ciutat és un espai col·lectiu on totes les persones tenen dret a trobar les condicions per a la seva realització personal, política, social, amb les condicions ambientals òptimes, la qual cosa implica assumir també els deures de la solidaritat, el respecte mutu i la tolerància .

Arrendataris, arrendatàries, usuaris o usuàries pugui implicar igualment conseqüències negatives per a la convivència o el civisme en l'espai públic.

Aristòtil deia que l'ètica havia d'anar dirigida a fer bons ciutadans. I fer bons ciutadans és formar en les persones un caràcter que sigui adequat per a viure en comunitat.

L’incivisme ens preocupa a tots, a pares i mestres, a la majoria dels ciutadans del carrer, ens inquieta el preocupant desinterès per part del govern local a adoptar mesures davant aquesta problemàtica social, el creixent abandonament de les formes de cortesia i d’urbanitat en el tracte, la desoladora imatge d'una ciutat que es converteix, dia a dia, en un fidel reflex d'aquesta xacra social que és l’ incivisme (el soroll a altes hores de la nit, brutícia als carrers i places, excrements de gossos, destrucció de mobiliari públic, tanques de les zones enjardinades, fonts ornamentals, una infinitat d'actes d'una llarga llista).

Des de la transició, hi ha una certa deixadesa per part de l'Administració, la família i l'escola en l'exigència al ciutadà de bona educació.

I potser en els últims cinc anys, Badia s'ha deteriorat més, però amb què la

comparem? Fa 50 anys no hi havia papereres ...

Potser és bo definir civisme.

- Són els mínims que una societat ha de demanar perquè les persones es respectin entre si i respectin les coses que són de tots.

En una societat individualista, amb moltes llibertats i abocada al consum, la tendència és fer el que ens interessa amb el mínim esforç.

Per inculcar civisme, ha d'haver normes. Les normes creen el sentiment que hi ha un ordre i genera vergonya quan les coses no es fan bé.

El civisme no és una cosa que s'imposa en un o dos anys. Els hàbits s'adquireixen d'una forma lenta. I de moment, s'ha limitat tot a les campanyes a nivell general, i les campanyes convencen els que ja estan convençuts. El que destrueix el nostre mobiliari urbà no fa cas de les campanyes.

Davant de l’incivisme són necessàries més normes i pautes de conducta. Però s'ha imposat un pensament pseudoprogressista que ha identificat qualsevol exigència, pressió o intervenció amb dogmatisme injustificat. I això no és així. Demanar que les persones es respectin és el mínim que es pot demanar. I demanar és exigir!

L'educació és important, però no només és cosa de família i escola. També és educació que et posin una sanció, que no ha de ser necessàriament econòmica. Podríem parlar d’hores de treball comunitari. Educar vol dir no permetre que repetides actuacions incíviques es puguin fer amb total impunitat.

Tots som responsables que la ciutat sigui la que volem, però també el nostre govern municipal fent complir les ordenances existents o aprovant de noves adequades al temps en què vivim. Des de Convergència, portem des d’inici de legislatura demanant una actualització de les ordenances i un treball seriós en aquest tema. Han passat tres anys, i sembla que encara en passaran alguns més abans de veure algun resultat al respecte, si és que arribem a veure’l. Malauradament, la nostra insistència no sembla tenir gaire ressò dins les prioritats de l’equip de govern. Potser no és una prioritat per a a ells.

Aquesta ciutat ha de generar orgull, però aquest orgull s'ha de sostenir.

Al ciutadà li diria: "no ofendre ningú amb el teu comportament". Però al nostre govern municipal li recordaria "Pensa en el ciutadà".

Quan les coses es fan sense pensar...

2010-08-24T20:20:00.000+02:00

És força habitual escoltar veus crítiques contra l'egoisme que mou el nostre dia a dia. Afirmem que la gent cada cop és més incívica, i que, en general, pensem en nosaltres mateixos i fem la nostra sense tenir en compte si amb els nostres actes molestem als nostres veïns. I suposo que és cert: tots hem patit en algun moment les molèsties provocades per la música excesivament alta d'un veí a qui li és absolutament indiferent el fet que potser el del costat s'hagi de llevar de matinada per anar a treballar,o d'aquell que aparca sobra la vorera havent lloc on estacionar el seu vehicle de forma correcte simplement perquè està més a prop de casa i ignorant que potser posant el cotxe allà impedeix el pas d'un vianant amb cadira de rodes o amb el cotxet d'un nen petit.

Des de Convergència, hem posat molts cops sobre la taula la imperiosa necessitat d'actualitzar les ordenances i reglaments diversos relacionats amb la convivència, i de generar un protocol d'actuació en casos d'actuacions incíviques. Malauradament, han passat tres anys i encara estem esperant algun resultat concret al respecte. Potser no és una prioritat per a l'equip de govern.I de fet...si mirem algunes de les actuacions que s'han dut a terme durant aquest estiu a Badia, potser entendrem per què no és una prioritat. Què succeeix quan és la pròpia administració la que duu a terme de manera directa o indirecta actuacions diverses sense pensar en les conseqüències que les mateixes tenen? Evidenment, les obres o reformes provoquen molèsties inevitables. I en aquests casos, no hi ha res a dir, més enllà de procurar reduir-les al màxim. Però altres vegades, aquestes molèsties es podrien evitar. Només caldria no fer les coses sense pensar.

Tot són, com dic, petits detalls. Però tots ells, simptomàtics. Un parell d'exemples:

A l'estiu, el mercat municipal funciona a mig gas. La majoria de les parades estan tancades, i no hi ha gaire moviment. Suposo que aquest serà el motiu al·legat quan es plantegi per què de les tres portes d'accés al mercat, només en resta una oberta. El que sembla que cap responsable s'hagi plantejat és quina de les portes d'accés dificulta més l'entrada als veïns. Dit d'una altra manera, quina porta seria millor obrir. M'explico: no totes les entrades permeten un accés sense barreres arquitectòniques. I encara que sembli increïble, la porta oberta és un accés amb escales i sense rampa. Per tant, un veí amb mobilitat reduida, el cotxet d'un nen petit o, fins i tot, una persona gran sense massa agilitat i força no podrà accedir al mercat municipal durant l'estiu amb el carro d'anar a comprar, simplement perquè al responsable no se li ha acudit pensar en els demés i deixar oberta la porta d'accés que sí té una rampa en condicions. Què fàcil sembla, a priori, pensar una mica i evitar aquestes situacions incòmodes.

La mateixa regla de tres es pot aplicar a algunes actuacions que s'han de realitzar arrel de les obres que s'estan fent a Via de la Plata per canviar l'enllumenta públic: una tarda va ser necessari tallar el carrer. Fins aquí cap problema. Ja sabem que impedir qualsevol accés provoca molèsties. Ara bé, el tall en qüestió es va fer sense senyalitzar, posant simplement uns obstacles que impedient la circulació dels vehicles. Però aquests obstacles no es van col·locar a l'entrada del carrer impedint directament el pas, sinó que es van col·locar després del pas de vianants. Sense senyalitzar prèviament. Conseqüència lògica: els vehicles que provenien de l'Avinguda Cantàbric, giraven per la rotonda i entraven a Via de la Plata fins que veien el pas barrat. Aleshores, tocava recular, fent marxa enrera i havent d'incorporar-se a una rotonda amb força tràfic. Algun responsable ja m'ha comentat que el tall va ser només cosa de mitja hora i que no n'hi ha per tant. Doncs bé, sí que hi ha per tant. Primer, perquè no va ser en cap cas un tall de mitja hora, sinó força més. I segon, perquè encara que fossin un parell de minuts, provocar que els vehicles hagin de circular marxa enrere amb el conseqüent perill s'hagués pogut evitar amb la intervenció de la polícia municipal. Si algú hagués tallat el trànsit com Déu mana, haguessim evitat el manifest perill que allà es va generar. Però un cop més, les coses es fan sense pensar.

Per últim, un altre detall, també provocat per les mateixes obres: els operaris necessitaven un espai per col·locar el material. Quin lloc van trobar? fàcil: en mig de la vorera, impedint absolutament el pas als vianants. El més curiós és que tres centrímetres a l'esquerra d'on estan les coses col·locades, hi ha una magnífica zona ajardinada (lamento la ironia de l'adjectiu, donat l'estat ruïnós i lamentable que té aquesta zona) on es podia haver col·locat tot plegat sense provocar molèsties innecessàries. Però...és clar...això seria pensar massa.

Per acabar, només un apunt: els tres exemples estan gestionats des de l'àrea de territori. La mateixa àrea que s'encarrega de la neteja viaria i del manteniment de la via pública. Simptomàtic?

Si l'administració també fa les coses sense pensar (en els demés), anem arreglats...

Oda a la paperera

2010-08-23T20:19:00.000+02:00

El passat 17 d’agost, a les 10:13 per ser més exactes, sortint del local de Convergència Democràtica (Saragossa 3), vaig fer aquesta foto amb el mòbil. La vaig penjar al meu perfil del facebook, i incialment anava a posar un comentari del tipus: “recordeu el joc de les set diferències? Doncs bé, qui s’anima a assenyalar set mostres d’incivisme?”. Després, però, em va saber greu. No vaig voler frivolitzar una situació que cada cop més més freqüent a Badia, i que viatja a cavall de dues greus deficiències de la gestió diària: d’una banda, la total impunitat d’aquells que embruten la ciutat, trenquen mobiliari urbà i aparquen malament.

Només en aquesta foto podem veure un parterre destrossat i dos vehicles estacionats en un lloc prohibit, dificultant la circulació; d’altra banda, l’estat de brutícia i el poc manteniment en que es troben algunes zones de la ciutat. O moltes. O totes. Això ho deixo a l’aire, en funció de la percepció més o menys estricta de cadascú. De fet, a mi, dos dels màxims responsables de l’àrea de territori m’han dit en diverses ocasions que l’estat de brutícia de Badia és una qüestió de percepció. A mi no m’ho sembla. Però està clar que cadascú és lliure de tenir la seva pròpia opinió.

Deprés de penjar la foto al facebook, aviat van arribar notícies: la paperera seria arreglada. I puc constatar que així ha estat. Des d’aquí, aprofito per donar les gràcies al responsable polític que, davant la denuncia, ha enviat a qui correspon a sol·lucionar-ho. Oi que no ha costat tant? Veritat que s’ha arreglat ràpidament? I llavors…per què està Badia com està? per què hi ha tantes tanques perimetrals destrossades, bancs trencats, zones brutes? I arribats a aquest punt, no puc evitar plantejar-me: quina és la feina exactament del resposable de la brigrada d’obres? no és, precisament, aquesta? no hauria de recórrer Badia (i per enèsima vegada remarco: menys d’un km quadrat!!!), prendre nota de totes aquestes coses, i gestionar la seva reparació? és necessari que un ciutadà (en aquest cas, la ciutadana és regidora…) denuncïi un fet com aquest en una xarxa social per rebre resposta? Certament, hagués pogut escriure una instància, i demanar la sol·lució del problema. I aquí podríem parlar d’un altre tema: les contínues instàncies sense respondre que els ciutadans van acumulant a casa seva (i des de Convergència podríem posar alguns exemples), i la preocupant “veu” que cada cop ressona més entre la població: “si tens qualsevol queixa o proposta, crea un grup al facebook, i llavors l’equip de govern et farà cas”. Només cal navegar una mica, i trobarem mil comentaris en aquesta línia al respecte. Jo prefereixo pensar que això no és així. I en tot cas, de tot això m’agradaria fer una lectura positiva al respecte: la paperera de la fotografia està arreglada. Me’n alegro sincerament. Com deia el capità enciam: “els petits canvis, són poderosos”.

Els avantatges de la Independència

2010-08-19T23:54:00.001+02:00

Aquests dies de vacances allotjada en un hotel de la costa catalana, he aprofitat el temps de les tardes ennuvolades amb xerrades i a la vegada intercanvi d’opinions amb nois que tenien inquietuds polítiques i que al mateix temps em van transmetre els seus dubtes respecte a la nostra independència, la seva percepció és què tots els partits polítics anomenats independentistes la volen, però a la vegada no la saben defensar sinó és pel seu propi interès; tampoc sabien quins avantatges reals ens podria portar cap a Catalunya i se’ns culpabilitza de què ningú ho explica als espanyols que viuen aquí. Vaig adquirir un compromís amb ells, explicar el perquè de la Independència i segur que sí, ho tenen més clar, sabran diferenciar.

No hi ha cap avantatge, per a Catalunya, ni per a les persones que hi viuen, en que Catalunya estigui sotmesa o depengui d’Espanya, encara què hi ha gent que en la seva ignorància diu que “ Catalunya viu d’Espanya”.

Catalunya manté Espanya, donat que el mateix govern espanyol reconeix que Espanya es manté pels diners que donen Madrid, i els Països Catalans. Els diners d’Espanya surten d’espoliar fiscalment Catalunya. La mateixa fundación de cajas de ahorros de España ho deia, fins que el govern espanyol li va demanar que no ho publiqués més.

Concretament a Catalunya després que Espanya agafi els nostres diners, passem de ser “rics” a estar per sota de les regions de l’estat espanyol “pobres”. L’any 2008 Catalunya es quedà sense 20.000 milions d’euros que es quedaren a Espanya a fons perdut.

Espanya li costa a fons perdut, no a canvi de serveis rebuts, a cada català 3.000 € l’any de mitja. Una família de quatre membres perd 12.000 € cada any que van a Espanya i no tornen.

Aquest espoli fiscal ve acompanyat d’una terrible manca d’inversions en noves infraestructures i manteniment de les que existeixen i mancances a nivell mèdic, educatiu (manca de beques per a estudiar), socials, pensions baixes (un pensionista d’una Catalunya independent cobraria un 25% més), lentitud en la justícia.......

A nivell de qualitat de vida ens trobem que mentre que Andalusia, hi ha tota mena d’ajuda, com pot ser ulleres i dentistes gratuïtes per als nens, ajuts per l'habitatge.... O a Extremadura hi ha un ordinador per a cada nen..... A Catalunya hem de pagar per tot, i els nens són en barracons enlloc d’escoles i compartint un ordinador entre varis i no cal parlar de la massificació a les aules.

A nivell econòmic, regions d’Espanya donen ajudes enormes a empreses per a què s’hi ubiquin i Catalunya va perdent competitivitat i llocs de treball.

A nivell cultural és vist que des d’Espanya no poden acceptar que Catalunya tingui una llengua i una cultura que no són la castellana. Els atacs salvatges i basats en invencions mal intencionades, tracten de generar una situació en la qual el català sigui només una llengua folklòrica, el català es part de la nostra cultura i identitat i volem que sigui l'única llengua oficial, i que tothom tingui el dret i el deure de conèixer-la. Tota la cultura catalana es podria potenciar moltíssim, no oblidem que Sant Jordi, ja és patrimoni de la humanitat.

Tampoc cal que patim per si Catalunya es quedaria fora de la Unió Europea, donat que Europa va manifestar, en relació amb la intenció d’Escòcia d’independitzar-se, que si un estat es divideix en dos, les dues antigues parts, que ja estaven a la unió europea, tenen el mateix dret a quedar-se.

La nostra Catalunya independent l’hauríem de construir entre tots, però en principi seria un indret ric. Treballaríem com a societat del coneixement i de la formació, recuperant els pilars catalans de la societat que l’espanyolisme ha destruït. Potenciaríem tota la cultura catalana. Podríem implantar un sistema de democràcia directa i transparent i fer una constitució catalana realment avançada. Els milions d’euros anuals que ja no s’anirien a Espanya és podrien destinar a millorar el país, la qualitat de vida, fomentar la innovació i les empreses voldrien establir-se pels facilitats que aportaria una Catalunya, que si podria decidir per si mateixa.

Aquest és el PERQUÈ DE LA INDEPENDÈNCIA.

La interculturalitat

2010-08-17T20:01:00.001+02:00

Aquest estiu he rellegit Pau i interculturalitat. Una reflexió filosòfica, de Raimon Panikkar (Proa, 2004). Donades les actuals discussions que trobem sobre la taula derivade de la convivència intercultural, i donada també la feina que estem fent a l’ajuntament els grups municipals del PSC, ICV-EUiA i CiU (a dia d’avui som els únics grups que estem participant) a les taules de treball creades a partir d’una proposta de Convergència per analitzar tota la qüestió relacionada amb la diversitat de cultes a Badia, aquesta obra de Panikkar em sembla encara més vigent enguany que quan la vaig llegir per primer cop. No puc deixar de pensar que, en aquestes taules de treball, el que hem de pretendre no és captar una visió global de les necessitats dels diferents col·lectius religiosos (i per extensió, culturals) amb nucli a Badia, sinó que l’objectiu hauria de ser, en primer lloc, enriquirir-nos i ampliar les nostres perspectives. I això només s’aconseguirà amb el diàleg. Per aquest motiu, el proper pas dins la dinàmica d’aquestes taules de treball serà obrir-la a interlocutors dels diferents col·lectius, iniciant així el diàleg, real i directe, a partir del mes de setembre.

En tot cas, i si em permeteu, explicaré com he interpretar la interessant visió de l’autor sobre la interculturalitat: Raimon Panikkar (llicenciat en filosofia i teologia, i professor a les universitats de Madrid, Roma, Harvard i Califòrnia, per a més dades) mitjançant els seus escrits ha demostrat ser un gran coneixedor de cultures del tot allunyades de la tradició occidental, com la cultura índia. Aquest interès per la diversitat cultural del món, que ell considera pròpia del mateix ésser humà, l’ha portat a reflexionar sobre el diàleg entre cultures, la globalització i, molt especialment, sobre la possibilitat d’una pacífica convivència entre tradicions i maneres de viure ben divergents. Pau i interculturalitat és un dels fruits d’aquestes reflexions. Aquest llibre, d’extensió breu però filosòficament ric en idees i comentaris al voltant d’una de les grans preguntes atemporals de la història de la filosofia, a saber, la pregunta pel què som, ofereix una anàlisi de la manera com la resposta a aquesta pregunta -que cadascun de nosaltres accepta com a vàlida- se’ns mostra directament vinculada a la manera que tenim de viure, i també a la manera que tenim de fer front a les respostes -diferents a la nostra- que els altres defensen com a vàlides.

En la introducció, Panikkar constata la crisi actual derivada del conflicte intercultural, i argumenta que aquesta crisi no és el resultat d’una lluita entre “bons” i “dolents”, ni tampoc no és el producte de l’acció malvada d’alguns individus particulars. Ans al contrari, la crisi del món actual és quelcom més profund: és un xoc de móns diferents que topen entre si. És, tal i com l’autor ho denomina, una crisi de Kosmologies, això és, diversos paradigmes -cadascun amb un entramat de xarxes de coneixement i poder particulars, i configurat a partir d’una o de diverses veritats- que entren en conflicte. I la solució de l’actual conflicte no consisteix a intentar esbrinar quin dels paradigmes és el més adequat i, en conseqüència, el que ha d’intentar eliminar els altres, sinó que l’objectiu haurà de ser superar les diferències. Superar-les, no anul·lar-les. Això és extremadament difícil, atès que no existeix cap perspectiva global. Altrament dit, l’ésser humà no té la capacitat de tenir una visió holística de l’actual situació de les diferents cultures, com a vol d’ocell. Tota perspectiva que l’home pugui adquirir de la l’actualitat sempre és limitada. Però malgrat la limitació, producte entre altres coses de la nostra finitud, sempre hi ha la possibilitat de fer un intercanvi, és a dir, d’ampliar les nostres perspectives. I això s’aconsegueix mitjançant el diàleg. La perspectiva de Pannikar en aquest sentit s’acosta a la idea de la fusió d’horitzons, defensada per Gadamer a Veritat i mètode (Herder, 2000): per entendre altres cultures, altres moments històrics, en definitiva, un pensament diferent al nostre, hem de ser conscients de dues coses: en primer lloc, que no podem ser totalment objectius, atès que la nostra mateixa natura humana ens ho impedeix, car sempre ens trobem immersos en un context de significació que ens predetermina; i en segon lloc, que hem de ser oberts, i hem d’intentar fusionar aquest horitzó de sentit en el qual ja sempre ens trobem amb l’horitzó de sentit en el qual es troba altri. I això s’aconsegueix mitjançant el diàleg. Estic totalment d’acord en considerar absurd l’intent d’avaluar el punt de vista de l’altre des del nostre propi i en conseqüència particular horitzó de sentit. Hem de conèixer en què consisteixen la seva cultura, el seu context social i històric, i fins i tot religiós. I no només ho hem de conèixer amb pretensió analítica, sinó que ho hem de fer partint de la base d’una certa simpatia. El concepte d’amor o simpatia per l’altre és, aquí, fonamental. Sense amor, altrament dit, sense haver eliminat els recels i les suspicàcies cap a l’altre, mai no podrem arribar a una convivència pacífica entre les cultures. I això és degut al fet que aquestes diferències culturals que són el producte de l’esmentada crisi actual, no són accidents, és a dir, no són un aspecte superficial de l’ésser humà. Tal i com encertadament diu Panikkar, «les diferències culturals són diferències humanes i no les podem eliminar ni ignorar quan tractem els problemes humans» (Panikkar, 2004: p. 10). El problema de la relació entre cultures no és un mer problema moral, com si uns determinats sectors egoistes i egocèntrics volguessin eliminar les altres cultures mitjançant la guerra sense conèixer-les. El problema és molt més profund, car és un problema religiós, cultural, i fins i tot antropològic. I per això mateix és tan important observar quina és la lectura que la filosofia, en tant que disciplina capaç d’oferir una visió àmplia i global de la situació, fa al respecte.

Quina és, doncs, la funció que se li atorga en aquest llibre a la filosofia? La filosofia té, per a Panikkar, la missió d’anar més enllà de les dades que ens arriben gràcies a la multidisciplinaritat actual, però sense oblidar-les. O, altrament dit, la filosofia ha de trascendir els límits de la dada empírica sense deixar-la de banda. Però quines són aquestes dades que la filosofia ha de sobrepassar? Crec que la resposta que l’autor ofereix a aquesta qüestió és molt encertada: la cultura, és a dir, allò que precisament ens configura. I això únicament es pot fer, com s’ha comentat abans, mitjançant el diàleg. El filòsof és plenament conscient de la famosa màxima socràtica «només sé que no sé res». Un cop acceptada la pròpia ignorància, s’esforça per intentar adquirir coneixement. El filòsof no resta mai satisfet, ja que sap que no sap, i intenta saber. Per tant, no ens podem quedar només dins de l’esfera subjectiva i personal. La filosofia representa l’esforç d’anar més enllà de nosaltres mateixos amb l’objectiu, precisament, d’adquirir coneixement. L’única via d’introduir-nos, encara que sigui superficialment, en la tradició d’altri és comunicant-nos amb ell. Però la filosofia intercultural és més que una simple conversa amb el veí. Representa entrar en l’univers d’aquell que per a nosaltres és estranger. Però, com es duu a terme aquesta trobada entre cultures, aquest diàleg amb el veí? Panikkar distingeix cinc moments des d’un punt de vista cultural. Un primer moment d’aïllament, en el qual cada cultura viu dins del seu àmbit i sense relació amb les altres cultures; aquest és un moment d’ignorància, on el desconeixement i la separació cultural afavoreixen la inexistència del problema. Un segon moment d’indiferència i menyspreu, en el qual es produeix el contacte entre ambdues cultures, però es tendeix a pensar que la pròpia és la correcta. El tercer moment és el de condemna i conquesta; quan la relació entre dues cultures no és esporàdica sinó mínimament estable, l’altra cultura esdevé potencialment perillosa i la primera reacció és eliminar-la. Passat aquest intent de conquesta, tenim el moment de la coexistència i la comunicació, moment en que s’arriba a la conclusió que totes les cultures s’han de tolerar. Per últim, hi ha un moment de convergència i diàleg, en el qual l’altra cultura no només s’ha de tolerar, sinó que s’ha de conèixer, i fins i tot pot resultar enriquidora. Citant al propi Panikkar: «Sovint, després del xoc, hi ha la trobada i la descoberta d’una possible influència recíproca. L’altra cultura es comença a convertir en l’altre pol de la nostra i potser en un complement» (Id. p. 29). En aquesta darrera etapa és quan apareix el diàleg intercultural, exposat tal i com abans s’ha comentat, és a dir, no en forma d’un mer diàleg educat, sinó com un intent real d’aconseguir un vincle amb l’altra cultura, intent que només serà possible si hi ha un rerefons de simpatia envers altri. La interculturalitat demana precisament això: l’obertura a l’altre, i aquesta obertura a l’altre és fonamental. En aquest sentit cal remarcar la importància del pensament simbòlic. Panikkar afirma que el pensament simbòlic és una via intermèdia entre l’absolutisme i el relativisme cultural, que són les dues actituds extremes que configuren el transfons de la nostra relació amb les altres cultures. La filosofia intercultural té com a objectiu intentar seguir aquesta via intermèdia; i el seu mètode és, tal i com es pot intuir a partir de tot el que s’ha dit fins ara, el diàleg: el diàleg com a obertura de l’altre. Només obrint-nos a l’altre, i dialogant, aconseguirem una pau entre cultures. Una pau intercultural.

¿Com interpreta Panikkar la pau? Al final del llibre s’afegeix un breu capítol en què es descriu el que per a l’autor són els nou preceptes necessaris per a aconseguir la pau. Però de conceptes de pau n’hi a molts, com ell s’afanya a afegir. Per aquest motiu, no n’hi ha cap que s’hagi d’imposar, sinó que possiblement són compatibles els uns amb els altres. I enllaça aquesta idea, sobre la diversitat de maneres d’entendre què és la pau, amb la manera de fer filosofia de les cultures orientals, diametralment diferent a la filosofia duta a terme a occident. Diu Panikkar que la filosofia occidental molts cops s’interpreta com una recerca de la veritat. Però potser caldria més aviat entendre la filosofia, citant Ciceró, com a cultura animi, és a dir, com una ànima que, estant en harmonia amb la realitat, cultiva espontàniament una filosofia que condueix a la pau. Aquesta denominada filosofia de la pau no és una observació passiva de la realitat, sinó que és una participació activa en el dinamisme de la realitat. Però per això es requereix un cor pur. Panikkar creu que no es pot pretendre aconseguir la pau a base d’imposicions sense una veritable filosofia de la pau de transfons. La pau no s’ha d’entendre com l’absència de força, ni com el fruit d’una actitud passiva, ni tampoc no implica l’homogeneïtzació de tot. La pau és més aviat la participació harmònica en el ritme constitutiu de la realitat. La pau entre cultures, això és, la pau exterior, no es pot donar si no hi ha una pau interior. Sense pau interior les persones pateixen, entren en conflicte entre elles mateixes, es disgreguen, i els pobles es destrueixen. La pau no pot ser imposada, sinó que és més aviat el fruit d’una revelació que tothom accepta. I que s’ha d’anar creant contínuament. Per tant, la pau no s’aconseguirà mai amb la derrota de l’enemic. La pau no és el restabliment d’un ordre destrossat. De fet, és l’adveniment d’un ordre nou: l’ordre de la pau. Personalment, coincideixo amb la manera en que Panikkar entén la pau, i crec que, donat el fet que un poble no és un ens abstracte sinó una agrupació de persones que conviuen plegades, ha d’haver-hi un cert lligam entre la pau interior d’aquestes persones i la pau exterior del poble que aquestes mateixes persones formen. Per això mateix, les actuacions armades per imposar la pau a la força mai proporcionen el fruit desitjat. Crec, efectivament, que la pau és un estat de les coses molt vinculat a les vivències internes de la població i, en conseqüència, no pot ser creat des de fora. Ara bé, jo evitaria relacionar explícitament aquesta pau interior amb les vivències religioses, lligam que per Panikkar és imprescindible i fins i tot indissoluble. Crec més aviat que la pau és una manera de viure, que pot estar relacionada o no amb la religiositat.

Nova executiva de CDC a Badia del Vallès

2010-08-09T21:05:00.003+02:00

El passat dissabte 31 de juliol es va celebrar una assemblea extraordinària per dur a terme un canvi de junta executiva de l’agrupació de Convergència Democràtica de Badia del Vallès. És va aprovar per unanimitat la candidatura encapçala per mi com a president, i que configura un gran equip: un equip amb persones entusiastes i amb moltes ganes de treballar i continuar el gran treball que s’ha fet des de Convergència durant tots aquests anys, però especialment volem esforçar-nos en continuar la línia de treball iniciada per la nostra fins ara cap de llista i regidora des de 2007 Marta Figueras. Tinc la sort de poder comptar amb l’experiència i seny de la Dolors Sala com a sots presidenta de la junta; amb l’energia i gran capacitat de treball de la Carme Mateu, que s’incorpora a la junta assumint el càrrec de secretària i cap d’organització de l’agrupació; en Manel Rodríguez continua sent el responsable de la tresoreria de l’agrupació; i incorporem al Josep Vidal com a vocal de la junta executiva. A més de tot això, comptem amb l’Àngel Valiente, responsable de premsa i comunicació de l’agrupació des de principis d’any i, evidentment, comptem amb la Marta Figueras com a portaveu de la mateixa. I lògicament, comptem també amb tots els militants i simpatitzants que fan tot això possible.

Volem una Badia millor, amb una millor gestió, amb un millor manteniment, una Badia que miri cap endavant, cap el futur. Creiem que la nostra aportació és essencial per aconseguir-ho, sabem que estem fent una gran feina i ens esforçarem al màxim per assolir els nostres objectius. Així que molts ànims a tots, i endavant!

La Gent Gran

2010-08-09T20:55:00.001+02:00

Sempre parlem de la gent gran com els avis i moltes vegades en pla despectiu els vells.

Per sort hi ha serveis socials, col.lectius, comissions de treball i moltes associacions que treballen per millorar la qualitat de vida de la nostra gent gran, però per desgràcia no es pot abastar tota la problemàtica que comporta, per això hem de treballar més.

Molts tenen bones pensions, ALTRES NO

Molts tenen uns fills extraordinaris que els atenen en tot momento, ALTRES NO.

No podem englobar a tots igual, cada cas és diferent segons la qualitat de vida.

Hi ha la soledat, incomprensió, desengany, la manca d'interès per fer les coses decaïment i final de la vida.

Hauríem de comptar amb més voluntaris joves, la gent gran se sent molt bé al seu costat parlant de molts temes, perquè no oblidem que la gent gran són l'experiència de la vida.

Com podríem entendre les necessitats i problemes de la gent gran? Simplement tenint empatia amb ells i pensar per un moment com ens agradaria que ens tractessin a nosaltres quan arribi el moment, perquè està molt clar, els joves d'avui serem els vells de demà.

Treball en equip

2010-08-03T21:59:00.001+02:00

Donada la feina que estem fent en els darrers temps, fa dies que em faig una pregunta: és possible el treball en equip?, com s’arriba a fer-ho amb un grup de gent amb perfils i estils tant diferents?

En la diversitat d’idees hi ha la riquesa, cadascú aporta unes experiències, punts de vista diferents; obertura als altres, passió per la feina, compartir il.lusions i projectes ens fa créixer, com a persones i com a grup. Crec que tenim massa por al grup, el nostre egocentrisme ens fa creure que el que sabem es el mes encertat i posem una barrera quan algú te idees contraries.

A mi personalment la feina en equip m’ajuda a deixar de pensar que la meva és la veritat absoluta, a plantejar-me noves visions i maneres de fer i a reafirmar-ne d’altres. Treballar en equip vol dir ser capaç d’acceptar a l’altra, les seves opinions i maneres de fer, sempre i quan siguin raonables. Vol dir també saber compartir idees, moments, inquietuds, il.lusions i frustracions. No es fàcil treballar en equip, sobretot si no hi ha comprensió si no ens escoltem bé, si no “volem entendre” el missatge de l’altre i si estem enfoscats en veure en l’altre l’aspecte negatiu i no el que en vol aportar amb aquella manera de fer.

Un altre aspecte difícil de treballar en equip es el sentit de crítica. Tothom té dret ha dir el que pensa, Però sovint es difícil d’acceptar que l’altre no pensa “ com jo”. I això ens fa mal i ens crea un sentiment automàtic de rebuig cap aquella persona.

Si treballem tranquils, si estem oberts a noves situacions, canvis, renovacions, si pensem que en la nostra feina mai ho sabem tot, per molta experiència que tinguem, si pensem que treballar sols ens empobreix en contes d'enriquir-nos, és molt possible que encara que de vegades es donin situacions delicades, ho veurem tot des d'una altra perspectiva molt més positiva, I si és així l’ambient de treball serà per nosaltres molt més agradable.

Treballar junts vol dir apartar pedres del camí en comptes de posar-les.

Els braus, la Sexta i en Mariano

2010-07-30T20:47:00.001+02:00

Amb 68 vots a favor, 55 en contra (entre ells, el vot del President Montilla) i 9 abstencions, el ple del Parlament ha aprovat la ILP de la Plataforma Prou per abolir les curses de braus a Catalunya. Personalment, estic satisfeta de que, per fi, Catalunya s’hagi posicionat formal i políticament en contra d’una tradició que comporta el maltractament animal. I el que hauria de ser una bona notícia, s’ha convertit, un cop més, en motiu d’indignació per culpa, d’una banda, de l’ús parcial i irresponsable que, per variar, el Sr. Mariano Rajoy està fent d’aquest tema; i de l’altra, i encara més preocupant, de la forma barroera en que alguns mitjans de comunicació estan tractant aquesta notícia.

Comencem pel PP. La gent que em coneix sap que procuro ser extremadament respectuosa amb les visions particulars de les diferents formacions polítiques. Tinc la més ferma convicció que la democràcia és possible gràcies, precisament, a la diversitat ideológica. Però cada cop se’m fa més difícil posar al Partit Popular espanyol dins d’aquest sac. Ara podríem parlar del recurs que el PP va interposar contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, mostrant així una manca de respecte sense precedents als mecanismes legals i democràtics que permeten que una comunitat autònoma aprovi un estatut al seu Parlament i després a les Corts generals a Madrid. Cert és que el Tribunal constitucional és un altre dels mecanismes legals del sistema, però qualsevol persona que s’informi mínimament sobre la manera en que els membres del tribunal són escollits, veurà que la politització d’aquest tribunal automàticament el deslegitima com a instrument que presumptament avalua les lleis aprovades des de les diferents administracions a partir del dret i des d’una perspectiva política neutral. D’altra banda, que el tribunal constitucional decideixi que alguns dels punts de l’estatut d’autonomia català són anticonstitucionals, i que diversos d’aquests punts estiguin aprovats fil per randa a altres autonomies és una qüestió si més no qüestionable. Però aquest no és el tema d’aquest article. Ara estem parlant de les curses de braus. I el que ja no cola, senyors del PP, és que la prohibició de les curses de braus a Catalunya sigui un atemptat contra algun tipus de nacionalisme espanyol que s’erigeix sobre el pilar de les “corridas”. Perquè a veure, que jo m’aclari. Les Illes Canaries són part d’Espanya tant com ho és Catalunya o no? Allà, fa anys es van prohibir les curses de braus, i aquí no va passar res. En canvi, el Parlament Català aprova la mateixa prohibició, i compte!!! que es torna a trencar Espanya. Ara el Sr. Rajoy afirma que promourà una iniciativa per declarar les curses de braus Fiesta Nacional, i així evitar que tragedies com les que acaben de succeïr a Catalunya tornin a passar. El Sr. Rajoy també parla de la llibertat: llibertat? Està deixant ell que el poble català decideixi què vol celebrar a casa seva? I si les curses de braus tan importants són per Espanya, per què no es van iniciar els tràmits al dia següent de la seva prohibició a les Canaries? Que no, que no ens ho creiem, senyors del PP. Que un cop més, anem a focalitzar la problemàtica dins Catalunya, i anem a ser el màxim d’irresponsables possibles alimentant encara més el debat Catalunya contra Espanya.

D’altra banda, no anem a pensar ara que tots els problemes respecte d’aquesta qüestió estan únicament provocats pel modus operandis del Partit Popular, ni molt menys. Els mitjans de comunicació tenen gran part de responsabilitat al respecte. Vaig tenir la mala sort d’escoltar la notícia mentre estava dinant a un lloc on hi havia La Sexta sintonitzada. I dic mala sort perquè una mica més i em senta malament el dinar. Ja sabem tots que la Sexta, en comptes de tenir el logotip verd, l’hauria de tenir vermell (ara que el PSC badienc està tan cofoi amb el seu eslogan futbolístic), però el que no esperava en cap cas és que expliquessin la notícia des d’un punt de vista de reivindicació nacionalista (quan des del Parlament s’està dient a tort i a dret que això no té res a veure amb una lluita Catalunya – Espanya), obviant que tot plegat ha estat producte d’una iniciativa popular que va començar fa molts mesos i que no té res a veure amb la sentència de l’Estatut, i el pitjor: que fessin publicitat d’una nova onada de boicot contra els productes de Catalunya que està corrent per les xarxes socials on line. Quina vergonya!

O comencem a ser una mica responsables pel que fa a aquesta qüestió o aquella famosa desafecció de la que parlava el president Montilla ja no tindrà res a veure amb la política, sinó amb la mera convivència de cultures i tradicions.

Tall en el subministrament d'aigua 31 de juliol i 1 d'agost

2010-07-27T20:41:00.001+02:00

SOREA efectuarà un tall d'aigua, des del proper dissabte 31 de juliol , a partir de les 21 hores, fins a les 10 hores del dia següent (diumenge 1 d'agost) aproximadament, degut a obres de manteniment a la xarxa d'aigua potable.

Podreu trobar cisternes d´aigua potable als següents carrers:

-Avinguda de Burgos amb Avinguda de la Via de la Plata.

-Avinguda Mediterrani.

-Plaça de la Sardana.

-Avinguda Eivissa amb carrer de Mallorca.

Preparats pel canvi!: arriba la 28 Escola d'Estiu de la JNC

2010-07-26T20:43:00.003+02:00

Enguany ho tenim molt clar; estem “PREPARATS PEL CANVI!”. Preparats per donar resposta a les necessitats dels joves catalans, preparats per treballar pel canvi de govern que el país necessita i demana. Preparats per aportar i exercir una nova forma de fer política i preparats per defensar fermament els nostres interessos i, com a mínim, el nivell autogovern que té avui Catalunya.

La situació que viu avui el país fa que enguany el lema de la nostra Escola d’Estiu encaixi clarament amb realitat social i política catalana. La JNC, avui més que mai, ha d’exercir amb rigor i determinació el seu compromís de seguir treballant per la llibertat nacional de Catalunya. L’Escola d’enguany, dissenyada des del positivisme que com a joves ens pertoca ens donarà arguments i actituds per avançar amb pas ferm cap al país que desitgem.

T’animo a que ens acompanyis a l’Escola d’Estiu i visquis en primera persona aquesta experiència i el moment transcendental que està vivint el país. Per tot això, hem preparat un programa on es combina el debat amb les activitats de grup, les estones de lleure amb visites de grans ponents. I tot ell comptarà amb un marc irrepetible, l’aniversari del 30 anys de la nostra organització que serà el protagonista dels jocs d’equips i de la gran gala de dissabte a la nit.

La JNC està preparada! I tu, estàs preparat?

Junts fem Escola, junts fem JNC!

El país té gent i energies per fer un canvi en profunditat

2010-07-26T20:37:00.000+02:00

Artur Mas: "El país té gent i energies per fer un canvi en profunditat, d'actituds i de mentalitat"

El líder nacionalista denuncia que “hem hagut de veure el president de la Generalitat fent d’escolanet d’un Zapatero al que ningú creu enlloc del món”

El president de CiU, Artur Mas, ha assenyalat aquest migdia que “molta gent vol un canvi, però no només de govern; també d’actituds, de mentalitat, de gent, per a que es facin coses diferents, que el canvi sigui en profunditat. El país té energia, gent, massa crítica. No s’hi poden posar molts diners, però sí idees, actituds, exemple. No som una gent per anar en contra, sinó a favor d’un país i a favor d’un projecte”.

Mas ha fet aquestes afirmacions al Consell Nacional de CiU, que aquest matí ha aprovat les candidatures que la federació presentarà a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. El líder nacionalista ha expressat que “vull donar les gràcies a l’exèrcit resistent, que és el que ara ens portarà a la victòria”: “Hem demostrat que CiU no només és capaç de resistir, sinó que és més que un partit de govern, és una manera de sentir i expressar el que representa Catalunya, el sentiment majoritari que el 10 de juliol va omplir els carrers de Barcelona”.

Mas ha explicat que “el segon tripartit ha estat una cosa diferent del primer, una barreja d’ambicions personals i fòbies partidistes. Havia de ser el tripartit de l’ordre i la gestió, poc soroll, fet i no paraules, i van tenir la clarividència de batejar-lo com “govern d’entesa”, amb el partit del vicepresident demanant eleccions anticipades”. “Està acabant com un naufragi i criden Zapatero per defensar-lo, un home que ningú no es creu. Hem hagut de veure el president de la Generalitat fent d’escolanet d’un polític sense cap credibilitat, ni aquí ni enlloc del món”, ha subratllat.

“Exigiré actuar amb gran comprensió, amb molta generositat i professionalitat. A més, cal saber per què es fa el que estem fent”, ha afirmat Mas, “no és un problema de gestió o de tècnica: son els ideals, els horitzons i els somnis col·lectius. Els gestors es pregunten com i quan; els líders es pregunten el què i el per què: Catalunya, els seus horitzons i els seus somnis de llibertat”.

Artur Mas ha tornat a la idea del govern dels millors, afirmant que “soc conscient que a CiU hi ha la millor gent, però si algú respon a aquesta idea els anirem a buscar”. Avui, però, ha avançat una passa: “Faig una crida a la gent que no s’implica en política, però que quan tenen problemes ens venen a veure, els faig una crida per a que si els venen a buscar facin un pas al front per la causa de Catalunya. Que no mirin al front o al costat, sinó que es preguntin què fan ells pel futur de Catalunya”.

Mas ha constatat que “al país hi ha moltes cendres, però hi ha més flames enceses que cendres apagades: gent que lluita per les seves empreses, el teixit associatiu que fa una tasca voluntària sense demanar res a canvi...”. “Quan veus el 10 de juliol, arribes a la convicció que hi ha una riuada de gent que sent el país profundament. Si arribem al govern, tenim la obligació de lluitar per aquesta gent”, ha afegit.

Artur Mas ha acabat la seva intervenció afirmant que “hem estat 30 anys en una direcció, la d’intentar fer d’Espanya un estat plurinacional, però els poders de l’Estat ens han dit que no ens volen tal com som. Posem rumb a Ítaca, cap allà on una majoria del poble de Catalunya vulgui”. “Si nosaltres no hi arribem, tenim l’obligació de deixar-ho preparat per a que els que vinguin darrera hi puguin arribar”, ha conclòs.

Des de la distància

2010-07-21T21:21:00.001+02:00

Com és ja habitual, celebrem les vacances familiar durant el mes de juliol. Aquest any, però, aquests tan anhelats dies de descans van coincidir amb un cap de setmana d’esdeveniments importants. En primer lloc, dissabte 10 hi havia convocada la manifestació per la dignitat de Catalunya i en suport de l’estatut. A l’endemà, hi havia la final del mundial de futbol. No pretenc posar els dos actes en el mateix ordre de prioritats, ni molt menys. Però, donat que els he hagut de seguir des de la llunyania, sí volia posar per escrit els dubtes i inquietud que m’han provocat.

Les noves tecnologies et permeten estar relativament al dia del que passa i deixa de passar. En el meu cas, anar de vacances no ha suposat mai desconnectar. En primer lloc, perquè és una qüestió de tarannà i, en el meu cas, a mi m’agrada el que faig i no desitjo perdre detall de la vida pública de la meva ciutat ni del meu país. I en segon lloc, perquè tinc la ferma convicció que un càrrec públic té la responsabilitat d’estar sempre connectat. El cas és que aquesta autoimposada necessitat d’estar connectada, juntament amb tot el que les noves tecnologies posen a l’abast, és el que m’ha permès viure el dia a dia d’aquest mogut cap de setmana. En aquest sentit, les xarxes socials i els blogs, a més de la premsa digital, et permeten viure a través dels ulls dels seus autors el que està passant a Catalunya en general i a Badia en concret: consultar els diferents comentaris als perfils del facebook, per exemple, dels regidors del consistori m’ha permès viure a través dels seus ulls els diferents esdeveniments. I aquí és precisament on neix la meva inquietud.

Sabeu quans regidors del consistori badienc –inclosos els de l’equip de govern- van fer algun comentari sobre la importància de la manifestació convocada pel dia 10? Sabeu quans van fer una crida a la ciutadania per mostrar la importància de la mateixa? Quants es van esforçar a explicar als ciutadans que era prioritari participar-hi? La resposta és fàcil: absolutament ningú, exceptuant una servidora. Cert és que algun regidor ha penjat fotos de la manifestació, i algun altre ha comunicat la seva indignació respecte dels insults que va rebre el President Montilla. Però aquesta ha estat tota la presència de la manifestació a les xarxes socials per part dels regidors del consistori.

Com a contraposició, sí he pogut seguir l’abans, el duran i el després de la final del mundial de futbol. La majoria d’ells sí han fet comentaris sobre la pantalla gegant instal·lada a la Plaça Major o sobre el resultat.

Quedi clar que jo no sóc contrària a la celebració d’aquest tipus d’actes. Ni molt menys. De fet, quan se’ns va plantejar com a grup polític participar en el muntatge i preparació de la festa de diumenge, vam dir que sí. I el motiu és senzill: la població es va mobilitzar per demanar una pantalla gegant per poder gaudir de la final, i creiem que l’ajuntament s’ha de fer ressò de les demandes ciutadanes. Una cosa no treu l’altra. I crec que s’ha de felicitat als jugadors per la gran tasca que han fet. Està molt bé celebrar-ho. Però des de la distància, veure on line que els regidors que ens governen inverteixen més temps i energia en aquesta celebració que no pas en la mobilització de dissabte em produeix neguit, tristesa i preocupació.

També em preocupa que no ens parem un moment a reflexionar sobre les implicacions que tot això té. Per exemple, en un moment de crisi econòmica, on el Govern del Sr. Zapatero decideix augmentar l’IVA, retallar prestacions socials, congelar pensions i reduir sous, els jugadors de futbol guanyadors del mundial rebran una prima de 600.000 euros per cap. Estem segurs que aquest és el camí que volem seguir? És sostenible?

M’alegra que la selecció espanyola, amb molts jugadors catalans i del barça, hagi guanyat el mundial. Però que invertim més energia en això que en les mobilitzacions ciutadanes per defensar els nostres drets, no és assumible. Els polítics ens hauríem de dedicar a informar a la població què significa la sentència de l’estatut: retallades a nivell de competències judicials, a nivell de concert econòmic, a nivell de cultura i llengua…i el més greu: un atac frontal als mecanismes legítims d’elaboració democràtica de les lleis. Aquest estatut va ser aprovat pel Parlament a Catalunya, aprovat per les Corts a Madrid, i referendat pel poble de Catalunya. No pot ser que un tribunal desacreditat i completament polititzat per la dreta conservadora espanyola –que passats 30 anys continua sense entendre què caram vol dir ser català a Espanya, i que defensen un concepte d’Espanya unida i homogènia que no ha existit mai- es carregui tot el mecanisme legal de les autonomies.

Mentre tot això succeeix, els nostres polítics fan cartells animant a la selecció espanyola. Això sí és important.

Tot un país al carrer amb el mateix clam: "Independència"

2010-07-20T21:31:00.001+02:00

El dissabte va quedar clar que el poble català n’esta fart d’Espanya i de la seva falsa democràcia. Un milió i mig de persones, amb crits d’independència van sortir al carrer per demostrar-ho.

Tal com s’esperava , el 10 de Juny passarà a la historia de Catalunya com la primera gran manifestació independentista massiva del país; l’any 1977 clamàvem per l’autonomia, l’any 2010 Catalunya vol la Independència.

Malgrat que la convocatòria de la manifestació era per defensar l’Estatut que els catalans havíem aprovat en referèndum i que duia per lema “ Som una nació. Nosaltres decidim” , el crit més sentit i gairebé únic ha estat el d’Independència.

Dissabte es va demostrar que els catalans encara no estem adormits i que molta gent de diferents ideologies i sensibilitats , ja no els incomode l’independentisme o hi combrega donada la situació actual. Esperem que tots estiguem disposats a anar més enllà i que no es quedi en proclames i simbologia independentistes, som una nació que hem reclamat a crits la independència.

A molts dels polítics que participaven a la manifestació , que no s’en van assabentar de rés, com sempre, que tinguin en compte que els catalans volem ser el que decidim ser, perquè el país som nosaltres.

Dejadez del Ayuntamiento ante el deterioro de nuestro Mercado Municipal.

2010-07-19T00:00:00.000+02:00

Todavía no alcanzo a comprender por más que lo pienso, el motivo por el cual hay tanta dejadez en nuestro Mercado Municipal. Mas cuando sé por mis compañeros y por las historias de los vecinos, que había sido el mejor mercado del Vallés. Venia gente de todas la ciudades de alrededor porque encontraban calidad y buen precio….

La verdad es que no sé por qué se ha dejado perder todo aquello, estoy convencida que aunque la crisis algo tiene que ver, la dejadez del equipo de gobierno con el Mercado ha sido atronadora.

El Mercado hoy por hoy está sucio, roto y descuidado, da la sensación de ser un juguete viejo con el que nadie quiere jugar, y lo han dejado en un rincón olvidado.

Su deterioro es evidente, y más para los que hemos trabajado allí y hemos visto sus entrañas. Hay goteras en el muelle y en las cámaras, las baldosas de la zona de los fregaderos están rotas y sucias, los lavabos se limpian sólo por encima, cualquiera que entre puede observar el tono amarillo nicotina de sus baldosas, la suciedad en las puertas y si es jueves de mercadillo, mejor ni entrar porque las sorpresas pueden ser muy desagradables. ¿Tanto cuesta tener a una persona que se ocupe del mantenimiento de los lavabos? Y otra pregunta que me viene a la mente es: ¿ la empresa encargada de la limpieza realmente se preocupa de que sus trabajadores hagan bien su trabajo y no solo de cobrar al ayuntamiento por un trabajo mal realizado? Me consta que ha habido quejas al respecto a la encargada del mercado, aunque no se ha resuelto el problema.

Por otro lado tenemos el tema de los “encargados” del Mercado, que aunque tienen buena voluntad quizá no les han marcado qué directrices seguir. Además estoy convencida que dos personas son insuficientes, a mi parecer faltaría una tercera que vigilara el edificio por la tarde. Aunque parezca mentira, durante la tarde la única persona que se queda es la señora de la limpieza, que obviamente no se encarga de vigilar quien entra y sale del mercado dado que permanece abierto para carga y descarga de los paradistas. Esto supone un riesgo innecesario, ya que al estar completamente sola , podría entrar algún desalmado o bien sufrir algún percance físico y nadie se percataría de ello.

También me preocupa que los señores del PSC lleven 3 o 4 años para convocar la plaza de Director, empeñados en que tiene que ser una plaza de promoción interna para la que según su criterio, parece que nadie del ayuntamiento está cualificado. ¡Con la de paro que hay en Badía! Estoy segurísima que algún badiense habrá que reúna los requisitos que exige este cargo, pero no sé el por qué prefieren que la plaza siga cubierta provisionalmente por una persona que aunque es un gran trabajador , quizá no le han dado la preparación necesaria para ejercer un cargo como el de director del Mercado.

No sé si los señores del PSC ven el Mercado como yo, supongo que no, si no además de preocuparse en los últimos años de equipar su Ayuntamiento y acomodarlo a sus necesidades, hubieran invertido también en acomodar el Mercado a las necesidades del pueblo y de los trabajadores. No olvidemos que el Mercado es un fuente de ingresos importante para el Ayuntamiento, que además genera puestos de trabajo en Badía y es un reclamo para la gente de los pueblos vecinos que se desplazan a Badía para comprar, cada vez menos eso sí, ya que desde que tenemos el nuevo polideportivo ha complicado el tema del aparcamiento.

Sé que cualquier miembro del equipo de gobierno me puede decir: se han hecho reformas, se han sustituido las placas del tejado por unas nuevas que dejan pasar más luz. Y sí, es cierto, pero los problemas derivados de esta sustitución me hacen pensar que no hubo un estudio preliminar serio, ¿Por qué? Pues simplemente no contaron con una cosa tan tonta como el sol. Sí sí, el sol, que entra de lleno en el Mercado y que da mucha claridad pero que molesta a paradistas y clientes, tanto que por las quejas que ha habido han tenido que colgar una preciosa cortina blanca, para evitar estas molestias.

También me podrán decir: Se ha sustituido la iluminación antigua que era deficiente por unos focos grandes y luminosos. Cierto también, pero al igual que con las placas del techo, la falta de previsión y el querer hacer las cosas rápido, corriendo y ligero, les ha llevado a no pensar en colocar un sistema de apagado selectivo que permitiera un ahorro energético durante las horas de mayor iluminación del día, tan sencillo como colocar un interruptor para apagar los focos de los pasillos exteriores y con mayor iluminación, que permitiera que los interiores y más oscuros pudieran tener la iluminación artificial necesaria sin tener todos los focos encendidos.

Quizás sería hora de que se plantearan objetivos claros para nuestro Mercado y empezaran a trabajar en ellos. Tal vez dedicándole un poco de atención y reflexionando sobre los problemas que tiene, se podrían buscar soluciones para que el Mercado de Badía volviera a ser el referente del Vallés y recuperara su esplendor.

l'Ajuntament s'oblida de l'antic poliesportiu.

2010-07-18T22:09:00.000+02:00

Com qualsevol badienc que faci vida al seu municipi, de tant en tant m’agrada sortir a fer una volta pel barri. Quan ho fas, trobes cotxes mal aparcats, mal estat de la via pública i dels parcs infantils, carrers bruts i d’altres mancances per falta d’un manteniment adequat.

El que mai hagués imaginat és que unes instal·lacions municipals tinguessin tantes deficiències, ja siguin de manteniment, neteja i seguretat, com las que té l’antic poliesportiu. En principi ,segons el pla general aprovat, l’antic poliesportiu havia de ser enderrocat i així poder donar un altre ús a aquells terrenys. Però el temps passa i les instal·lacions continuen funcionant en un pèssim estat de manteniment i amb un risc afegit: la majoria d’usuaris, especialment durant aquesta època, són infants.

En primer lloc, com pot ser possible que a l’entrada de la piscina municipal hi hagi un bidó d’un producte químic etiquetat com “CLOR”, a l’abast de qualsevol? Els responsables em diran que estava buit, però aquest no és el cas. Això pot ser cert, però també pot ser que quedin residus d’aquest producte altament corrosiu. El cas és que aquest bidó no ha d’estar allà. Punt final.

Seguim el recorregut, i ens n’adonem que el que hem descrit anteriorment no és res més que la “benvinguda” al complexe. La deixadesa i falta de manteniment es fa més que evident a tots els racons de les instal·lacions:

Els excrements de gos obstaculitzen el pas fins arribar a les instal·lacions. Un cop dins, has de vigilar si vas descalç per la piscina, ja que les rajoles o estan trencades o estan “deixades anar” en un nombre considerable. Les escales per baixar o pujar a la piscina “olímpica” no ens ofereixen cap tipus de seguretat degut al seu lamentable estat. Les dutxes exteriors perden aigua. I això em fa pensar, més enllà del tema d’un consum sostenible i ecològic, en aquell increment d’un 40% en despeses de subministres dels pressupostos dels darrers anys, sobre els quals la regidora de CiU va demanar aclariments i tant va criticar. També podem parlar de les deixalles de bosses de menjar que hi ha per tot el recinte, tant a la piscina d’adults com a la d’infants, malgrat haver-hi unes normes clares a l’entrada que prohibeixen menjar dins.

Respecte a les “noves” pistes de tennis i frontó, la cosa no canvia. Malgrat el bonic “parche” que han realitzat en tres d’elles, les tanques estan en un estat deplorable i sembla que en qualsevol moment es puguin desplomar, ja que la sujecció actual és força deficient. Els seients estan trencats o deixats anar pel terra en la seva majoria, i les eines de manteniment disperses pel terra de les pistes.

L’accés al frontó entenc que ara és lliure, donat que la porta està literalment al terra, a uns metres de distància. Em va sorprendre la decoració de les parets de joc: els graffitis han estat encarregats per l’equip de govern?

Com colofó final, accés lliure al que havia estat la nostra estimada piscina coberta: les portes estan obertes per tot aquell qui ho desitgi, amb el conseqüent perill per a tots, especialment pels nens. L’estat d’aquesta instal·lació és més que lamentable i perillós, tenint en compte que la piscina està buida i que té uns metres de profunditat considerable. Si està en desús, com és que es pot accedir a ella amb total llibertat? Millor prevenir que lamentar qualsevol tipus d’accident que es pugui produir en ella.

Què passarà amb el nostre estimat poliesportiu? El deixem morir definitivament, o fem un bon pla de sanejament que ens retorni una de les nostres instal·lacions més emblemàtiques i familiars. Imagino que a l’equip de govern se li ha oblidat explicar a la brigada d’obres que l’antic poliesportiu continua pertanyent a Badia, i que a més, continua obert.

CiU continua a prop de la majoria absoluta

2010-07-18T10:24:00.000+02:00

CiU sigue cerca de la mayoría absoluta frente a un tripartito que no remonta.

Los nacionalistas superan el 42% del voto mientras el PSC roza su mínimo histórico | Las tres formaciones de izquierda sumarían 55 ó 56 diputados: 14 menos que ahora. (L.V.)

Més informació aquí.

Busquets ens visita. Vine!

2010-07-14T12:00:00.003+02:00

L´Ajuntament ha convocat a tots els veïns i veïnes a la Plaça Major, avuí dimecres 14 de juliol a les 21 hores, per retre-li homenatge des del balcó de l´Ajuntament, indret des d´on el jugador de la Selecció espanyola i FC Barcelona es dirigirà a la ciutat.

MOCIÓ SOBRE LA GESTIÓ DELS ESPAIS PÚBLICS

2010-07-12T21:20:00.000+02:00

Les reduïdes dimensions del nostre municipi són el principal factor que dificulta el creixement i desenvolupament de Badia del Vallès, no només a nivell econòmic sinó també el relatiu a acció territorial i fins i tot a l’àmbit social i cultural. Pel que fa a aquest darrer aspecte, la manca d’espais disponibles ha provocat que, a efectes pràctics, pocs edificis puguin estar destinats a equipaments. Això, unit a l’increment i ampliació del teixit associatiu del municipi, ha augmentat en els darrers anys, la petició per part de diversos col·lectius, associacions i entitats d’un espai on reunir-se i dur a terme les seves activitats.

Bàsicament els espais que actualment poden donar resposta a aquesta necessitat són el casal de joves, l’Auditori municipal, l’hotel de les entitats, i els edificis Machado i Empordà. D’una banda, pel seu caràcter i disseny, l’Auditori només dóna resposta a aquelles activitats que tenen el format clàssic observador-espectador, però és inadequat per donar resposta a totes les altres propostes que impliquin més obertura i participació de cara als assistents i un trencament de la línia objecte-subjecte.

L’Hotel de les entitats, que podria ser una de les solucions per millorar l’actual problema de gestió dels espais públics, està gestionat directament des de la Generalitat, i això provoca que, des de la llunyania, no es pugui extreure el màxim rendiment dels seus espais. Per posar només un exemple, aquests no poden ser utilitzats ni per un ciutadà particular no vinculat al món associatiu, ni pels diferents partits polítics fora del període de campanya electoral.

Els edificis Machado i Empordà, malgrat poder ser utilitzats per qui així ho sol·liciti de forma teòrica, a la pràctica l’utilització que fan les entitats allà ubicades dificulten notablement la possibilitat d’encabir dins d’aquestes instal·lacions les activitats pròpies d’altres col·lectius.

Tenint en compte aquesta problemàtica, des de Convergència vam impulsar una proposta per a optimitzar tots aquests equipaments en forma de moció al darrer ple municipal. L’objectiu és, lògicament, regular l’ús dels esmentats edificis, i procurar oferir una resposta a la creixent demanda d’espais públics solicitada per cada cop més entitats i col·lectius badiencs.

A la moció, explicitàvem que atès l’interès que considerem té pel municipi afavorir i facilitar la tasca realitzada des de la diversitat d’entitats; atès que les possibilitats de construir nous edificis de serveis a curt termini és gairebé inexistent; i atès que des de Convergència considerem que la gestió municipal dels espais públics sempre donarà millor resposta (per més propera) a les diferents necessitats del municipi; des del grup de CiU proposàvem al ple l’adopció dels següents ACORDS:

Primer.- Demanar a la Generalitat el traspàs de les competències necessàries a l’Ajuntament per tal de gestionar el denominat Hotel de les Entitats (Centre Cívic) directament des del Territori, i els recursos económics necessaris pel cobriment dels costos de personal i de manteniment de l’equipament per poder dur a terme l’esmentada gestió.

Segon.- que des de l’Ajuntament s’iniciï, en primer lloc, un d’anàlisi de les necessitats dels diferents col·lectius que han sol·licitat darrerament un espai municipal per a poder realitzar les seves activitats, així com un inventari dels locals municipals que puguin resultar adients per dur a terme activitats culturals i/o socials; i en segon lloc, un treball seriós i immediat de pedagogia dels espais públics amb les entitats que actualment utilitzen equipaments municipals amb l’objectiu d’elaborar un calendari d’ús el més aviat possible, amb un repartiment equitatiu de dies i hores dels diferents espais d’aquests edificis amb els diversos col·lectius; i així treure el màxim rendiment dels pocs espais municipals que té Badia del Vallès, i compatibilitzar les activitats que enguany s’estan realitzant amb les aportacions, feina i tasques d’altres col·lectius.

Tercer.- Que aquest treball de debat sobre la utilització de locals municipals per part de les entitats del territori es portarà a terme en el marc del consell municipal de cultura, i serà aquest consell el que establirà els criteris de priorització i repartiment equitatiu dels espais municipals. D’aquesta manera afavorim la participació i dinamització de la vida associativa del nostre municipi, afavorint la feina feta des de diversos col·lectius que, que moltes vegades per manca d’ús d’un espai públic, no poden donar a conèixer a la resta de la població.

La nostra moció va ser aprovada, lògicament, amb el nostre vot favorable, i també amb el suport de PSC, ICV-EUiA i PP. I ara el següent pas serà, a partir de setembre, iniciar l’estudi de l’ús actual que s’està fent d’aquests equipaments, i preveure un calendari amb l’objectiu de que la majoria de col·lectius que hagin demanat un espai on reunir-se i celebrar les seves activitats puguin, efectivament, disposar d’ell.

Des de Convergència estem molt satisfets d’haver pogut obtenir els suports necessaris per aprovar aquesta proposta que, considerem, serà molt important per potenciar la vida associativa i col·lectiva del municipi.

VISCA CATALUNYA

2010-07-09T21:43:00.004+02:00

TOTS AL CARRER

AQUESTA SENTÈNCIA ÉS

UNA PROVOCACIÓ

DISSABTE

TOTS A BARCELONA

VISCA CATALUNYA!

2010-07-08T22:48:00.003+02:00

La sentència del Tribunal Constitucional ha tocat parts molts substancials de l’Estatut de Catalunya votat pels catalans el 18 de juny de 2006. Ha afectat la seva columna vertebral, el seu nucli dur: la nació, la llengua, el finançament, les competències i el seu blindatge.

Estem davant una actitud clarament contrària al que ha de ser una interpretació flexible i oberta de la Constitució. El pacte constitucional de 1978 ha quedat tocat amb aquesta sentència.

En aquestes circumstàncies és quan els països han de demostrar que tenen caràcter. Si som una nació, i ho som, ara hem de demostrar-ho i exercir com a tal.

És per això, que em sumo al post unitari per demanar la participació en la manifestació convocada per Òmnium Cultural, el proper dissabte 10 juliol a les 6 de la tarda, en defensa de la dignitat del nostre país sota el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”.

Ara més que mai, Catalunya ens necessita. Cal que la gent sortim al carrer per la nostra dignitat nacional, pels nostres drets i per fer-nos respectar com el que som: una nació amb mil anys d’història que ho vol seguir sent en el futur.

Visca Catalunya!

2010-07-05T21:49:00.003+02:00

Moció per minimitzar la pujada de l'IVA imposada pel govern de l'Estat

2010-07-04T01:22:00.000+02:00

Amb l’objectiu de minimitzar les conseqüències de la pujada de l’IVA decretada pel govern del PSOE, el grup municipal de Convergència i Unió va defensar una moció en el passat ple municipal de juny, amb la qual es proposava, d’una banda, que l’Ajuntament de Badia analitzés la viabilitat de neutralitzar aquesta pujada, i que repercutirà directament a les butxaques dels veïns i veïnes; d’altra banda, també es demanava que l’Estat Central retorni a l’Ajuntament abona quan du a terme obres públiques. Aquesta moció, que va ser aprovada amb els vots de CiU, ICV-EUiA, PP, AEB i amb l’abstenció del Partit Socialista, diu el següent:

Moció per minimitzar la imminent pujada de l’IVA imposada pel govern de l’Estat

MOCIÓ que presenta el grup de CiU al ple d’aquesta corporació.

El Govern de l’Estat augmentarà dos punts l’IVA (Impost sobre el Valor Afegit) a partir del mes de juliol de 2010 i de forma permanent en el futur, perjudicant, d’aquesta manera, no només a les famílies i les empreses, sinó també les administracions locals.

És una opinió molt estesa entre els experts econòmics que aquest augment pot suposar una disminució del consum per part dels ciutadans, agreujant la crisi econòmica que es pateix en aquests moments. La Comissió Europea va posar de manifest fa unes setmanes que aquesta pujada suposaria una dificultat en la recuperació econòmica de l’Estat espanyol. D’aquesta manera, es preveu una contracció de l’economia espanyola del 0,2% en el tercer trimestre (després d’un creixement del 0,1% el segon trimestre) fruit de la pujada de l’IVA.

Des de la perspectiva institucional, el fet que el nostre ajuntament sigui considerat com un consumidor final, dóna com a resultat que no es pugui deduir l’IVA suportat, tant dels serveis, com dels productes i obres que la corporació contracta. Per tant, caldria reclamar a l’Estat que retorni l’IVA que l’Ajuntament paga quan fa inversions públiques.

En conseqüència, aquest augment de l’IVA comportarà un augment de la despesa corrent de l’Ajuntament i una major dificultat per a realitzar inversions.

A aquesta situació se li suma el marc econòmic general on el nostre Ajuntament té un descens en els ingressos, així com la manca d’un nou model de finançament local que doni una bona resposta a les competències i als serveis que actualment estan desenvolupant.

Tanmateix, i en l’actual situació de crisi econòmica, cal els serveis que l’Ajuntament presta als ciutadans, sigui pròpiament o des de les seves empreses públiques, no es vegin encarits per aquesta pujada general de l’IVA.

En relació als antecedents exposats els sotasignants proposem al ple l’adopció dels següentsACORDS:

Primer.- Que l’Ajuntament de Badia del Vallès, juntament amb els ens dependents del mateix, estudiïn els mecanismes a fi i afecte de neutralitzar la pujada de l’IVA que es produirà a mitjans d’aquest any en les tarifes dels serveis que presta als ciutadans i ciutadanes.

Segon.- Reclamar al Govern de l’Estat que retorni l’IVA que l’Ajuntament de Badia del Vallès abona quan fa inversions públiques mitjançant la modificació de la Llei 37/1992 de l‘IVA.

Tercer.- Comunicar l’adopció d’aquests acords al Govern espanyol, al Govern de la Generalitat i a les entitats municipalistes de Catalunya (FMC i ACM).

Moció de rebuig a la sentència de l'Estatut

2010-07-03T00:00:00.000+02:00

Des del grup municipal de CiU de Badia volem fer tot el que estigui a les nostres mans per tal de defensar el nostre Estatut d’Autonomia, l’Estatut que va ser aprovat pel nostre Parlament, per les Corts a Madrid, i aprovat pels catalans i catalanes en referèdum. Amb aquest objectiu, durant el passat ple municipal de juny, vam defensar una moció on posàvem de manifest el nostre rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional. La moció, que va ser aprovada per majoria amb els vots favorables de CiU, PSC i ICV-EUiA (el PP es va abstenir,a l’igual que l’AEB), diu el següent:

Moció contra la sentència del Tribunal Constitucional en relació l’Estatut de Catalunya

MOCIÓ que presenta el grup de CiU al ple d’aquesta corporació.

Atès que el 28 de juny de 2010 el Tribunal Constitucional ha dictat sentència sobre el recurs presentat pel Partido Popular contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Atès que ha estat un procès polèmic, protagonitzat per un Tribunal deslegitimat, que ha provocat un desgast politic sense precedents, en veure’s qüestionada la Llei de lleis del Poble de Catalunya, refrendada per les Corts Generals, el Parlament de Catalunya i el mateix poble en referèndum.

Atès que el recurs interposat pel PP impugnava el preàmbul, 114 dels 223 articles del text i 9 disposicions addicionals i tres finals de l’Estatut, però, a més, posava en entredit el nostre sistema institucional i d’autogovern, i fins i tot, feia perillar l’encaix de Catalunya amb la resta d’Espanya, basada en el pacte i la concòrdia.

Atès que el TC, finalment ha anul·lat 14 articles, reinterpreta altres 23 i això suposa una retallada considerable a la columna vertebral i als principals eixos de l’Estatut, i ha suposat una retallada al nostre horitzó nacional i d’autogovern

Atès que no s’ha respectat la voluntat del poble de Catalunya expressada democràticament el 18 de juny de 2006, quan va votar de manera favorable al nou Estatut de Catalunya, mostrant així el seu suport.

En relació als antecedents exposats els sotasignants proposem al ple l’adopció dels següents ACORDS:

PRIMER.- Mostrar el rebuig de l’ajuntament de Badia del Vallès a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut.

SEGON.- Mostrar el suport de l’ajuntament de Badia del Vallès a les resolucions que de manera majoritària es prenguin al Parlament de Catalunya en la sessió monogràfica que es celebrarà els propers dies.

TERCER.- Instar a la ciutadania del nostre municipi que participi de manera massiva a la manifestació convocada pel proper 10 de juliol a les 18h.

QUART.- Comunicar l’adopció d’aquests acords al Parlament de Catalunya al Govern de la Generalitat, al Govern espanyol i a les entitats municipalistes Cataluny.

Aquest no és l'Estatut que volia el poble de Catalunya

2010-06-29T21:48:00.003+02:00

Artur Mas: "Aquest no és l'Estatut que volia el poble de Catalunya, i per tant no pot ser el nostre"

Josep Antoni Duran Lleida: “Trobo a faltar un veu sensata a Espanya que posi de relleu el que significa la sentència per a Catalunya i per la resta de l’Estat”

El president de CiU, Artur Mas, ha subratllat aquest migdia que el text que ha sortit de la sentència del Tribunal Constitucional “no és l’Estatut que volíem. El que queda no és l’Estatut que volia el poble de Catalunya, que el 18 de juny de 2006 va expressar la seva opinió, que era la mínima aspiració d’autogovern”. “Si ja no és l’aspiració de molta gent, no pot ser el nostre Estatut”, ha deixat clar.

El líder nacionalista ha comparegut davant dels mitjans de comunicació acompanyat del secretari general de CiU, Josep Antoni Duran Lleida, després de la reunió que ha mantingut la permanent de la federació després de la sentència. Mas ha declarat que “des de CiU, en aquests temps complicats, actuarem amb el màxim sentit de país, posant el nostre gra de sorra a tot el que es faci per fer respectar el país i la seva dignitat”.

“Demano que el Parlament celebri un ple extraordinari on puguem valorar la sentència i el rebuig a l’Estatut que va sortir del Parlament, on CiU demanarà una resolució el més majoritària possible de rebuig a la sentència”, ha demanat Artur Mas. “El pacte constitucional s’ha esgotat, ja ens han marcat el límit. Qualsevol via de futur ha d’aplegar majories àmplies. Només en aquests terrenys podrem avançar de veritat. Per exemple, estic convençut que el fet que Catalunya gestionés els seus propis recursos aplegaria majories molt àmplies”, ha reclamat.

Duran ha subratllat que “aquesta no és la sentència que desitjava CiU. No volíem una altra sentència que no fos la que respectés íntegrament el contingut de l’Estatut. Aquesta és una sentència que hem d’acatar, però que no compartim”. Ha destacat que “seguim considerant que tots els preceptes de l’Estatut de Catalunya s’ajusten a la Constitució”.

El secretari general de CiU ha afirmat que “en contra del reduccionisme del president de la Generalitat quan responsabilitzava el Tribunal Constitucional i al PP, nosaltres afirmen que la responsabilitat no s’acaba només aquí perquè el Defensor del Pueblo també ha va presentar un recurs i cal recordar que ell és militant i exdirigent del PSOE.”

Duran ha destacat que “la culpa és del PP i del PSOE que no han estat capaços de renovar els membres del TC i per tant avui dia aquest Tribunal ni amb nombre ni en composició s’ajusta a la Constitució”. I ha remarcat que “el govern de l’Estat no ha estat capaç de defensar l’Estatut en els termes que han aprovat les Corts espanyoles i que ha refrendat el poble català.”

Per aquest motiu, el secretari general de CiU ha assenyalat que “el pacte constitucional ens obliga a obrir noves vies més enllà de les que en el seu dia va significar. I ha afirmat que “em sorprèn moltíssim i expresso la meva preocupació per no trobar a Espanya cap veu sensata que posi també de relleu aquesta preocupació del que significa la sentència per a Catalunya i per a les relacions entre Catalunya i Espanya. Això obre un problema que no es podrà resoldre en quatre dies i que exigirà unes altres condicions polítiques a Catalunya amb un govern sòlid, estable i sensat”.

Finalment ha dit que “això necessita una resposta al carrer de la ciutadania però també una resposta política que anirem articulant a mesura que anem coneixent el contingut exacte de la sentència.”

Barcelona, 29 de juny de 2010

Ja tenim sentència sobre l'Estatut

2010-06-28T19:48:00.000+02:00

El Tribunal Constitucional dicta sentència sobre l'Estatut per sis vots a quatre

CiU a prop de la majoria absoluta.

2010-06-18T23:12:00.000+02:00

Més informació: CiU acaricia la majoria absoluta

Artur Mas: "La Catalunya dels propers anys ha d'administrar directament els seus impostos"

2010-06-16T20:50:00.000+02:00

El líder nacionalista clou la darrera de les DOC Sessions parlant de la nació i dibuixant un horitzó de futur per al país.

El president de CiU, Artur Mas, ha protagonitzat aquest vespre la darrera de les “DOC Sessions”, els “diàlegs orientats al canvi” amb els que CiU ha plantejat el seu diagnòstic de situació i les propostes de solució en set àmbits temàtics. Les DOC Sessions s’han celebrat a l’Espai Canvi, a l’edifici Imagina de Barcelona, i avui s’ha centrat en la nació. Mas ha afirmat que la Catalunya dels propers anys “cal que sigui un país que administra directament els recursos que genera i reclami el concert econòmic”. “Tothom a Catalunya sap que tenim el dret i la necessitat de gestionar els nostres impostos; cal que el país es mobilitzi per un dret com aquest, que ningú no podrà dir que no és constitucional, perquè Euskadi i Navarra el tenen de fa trenta anys, i que ningú digui que Catalunya no té drets històrics”, ha reblat.

El líder nacionalista ha explicat “el dret a decidir ens portarà tan lluny com els catalans vulguin, democràticament: els països ténen èxit quan es posen objectius que tenen el suport de majories àmplies”.

Les DOC Sessions han estat un format molt obert, que compten amb reforços audiovisuals i la col·laboració d’experts. En aquesta sessió, amb tot, Mas ha estat l’únic protagonista, perquè “de la nació un candidat que es presenta per presidir la Generalitat n’ha de parlar sol”. “Aquí s’hi ha criticat molt poc: hem vingut a escoltar, i per això hem portat gent de molta categoria, que ens han ensenyat, i també a llençar idees i donar la cara”, ha assenyalat en referència a les DOC Sessions.

Mas s’ha mogut lliurement per l’escenari, ha recolzat la seva intervenció en gràfics i vídeos i ha respost les preguntes del públic. El líder nacionalista ha explicat que “fins aquesta sessió hem parlat del cos, però avui toca parlar de l’ànima”, i ha recordat els objectius d’un catalanisme refundat que va plantejar a la seva conferència del 2007 al Palau de Congressos de Catalunya:“Catalunya nació plena, dret a decidir, situar Catalunya al món i fer de Catalunya un país capdavanter”. “Al catalanisme li cal projecte, projecte i horitzons; també li calen somnis i utopies”, ha afegit.

El líder nacionalista ha explicat la necessitat de convèncer molta de la gent que viu a Catalunya“que es facin seu el país”, i ha expressat que per situar el país al món “Catalunya ha d’assumir una certa capitalitat mediterrània”. “Catalunya i el País Valencià s’han mirat de reüll, quan el que hem de fer és anar de la mà”, ha demanat, “perquè al món som només un punt, i el ports de València, Tarragona i Barcelona cal que siguin la porta d’Europa”.

Artur Mas ha volgut dedicar un breu moment, “l’únic de les set sessions i les 14 hores que hi hem esmerçat” per parlar de les eleccions: “Hi ha gent que les vol situar en el terreny de la separació: dretes i esquerres, catalanistes o no, els del país i els de fora; però es jugaran al terreny del passat o del futur”. “O seguirem rellegint el que hem escrit, o amb llibertat i decisió escriurem les pàgines del nostre futur, que estan en blanc”, ha continuat.

CiU ha aprofitat la DOC Session d’avui per posar en marxar un nou sistema de participació, el Google Moderator. Aquesta eina ha permès adreçar preguntes a Artur Mas i votar les que es consideraven més importants a través dewww.ciu.cat/arturmasrespon. Mas ha respost les tres preguntes més votades. La primera ha estat si convocaria un referèndum d’independència a Catalunya en els propers quatre anys, si és president. Ha respost que “honestament crec que el país no estarà madur per a una operació d’aquestes característiques. A Catalunya li convé plantejar operacions àmplies de país amb la garantia que podem guanyar, perquè històricament ja acumulem massa victòries amargues”.

Moltes gràcies a tots i totes.

2010-06-14T21:14:00.004+02:00

La festa major ha arribat a la seva fi. Des d'aquest blog volem donar les gràcies a totes aquelles persones, militants, simpatitzants, amics i amigues de CiU que han fet possible que aquesta edició de la nostra festa fos tot un èxit tant a nivell organitzatiu com de participació.

Felicitats a tots i totes de tot cor, sense el vostre ajut i suport no hagues estat possible aconseguir-ho.

Trobareu fotos aquí.

Ja ha començat la festa major de Badia

2010-06-05T22:23:00.005+02:00

Visualitza la programació especia de CiU seleccionant la foto.

El programa sencer (aquí)

Dia de CiU a Vic

2010-05-30T21:31:00.001+02:00

30 de maig de 2010, Gurb (Vic)

Dia de CiU

2010-05-29T14:36:00.000+02:00

30 de maig - Gurb (Vic)

9:15 Sortida davant de la Plaça de l’Ajuntament, Badia del Vallès

10:30 Activitats infantils i per a la família Tallers de creació, de manualitats, de reciclatge, jocs gegants, circuits, jocs en grup, inflables, futbolí humà, ludoteca…

Activitats esportives Bitlles catalanes, espai de muntanya, bike trial, esgrima, bitlles, esport en família …

Activitats culturals Tallers de danses catalanes, de danses del món, de castells, mercat d’intercanvi de llibres, tria i remena…

Activitats als estands Territorials i de les Sectorials

Espectacle d’Animació i Música amb el grup “Vatua l’Olla”

Havaneres amb el grup REMS

Fira d’artesania i de productes de la nostra terra

12:30 ACTE POLÍTIC
Benvinguda a càrrec de: Josep M. Vila d’Abadal i Joan Roca
I amb la intervenció de: Xavier Trias, Jordi Pujol, Josep A. Duran i Lleida i Artur

L’article de CiU per a la revista municipal de maig

2010-05-20T21:13:00.000+02:00

La versió que s’hauria hagut de publicar en l’edició del mes de maig de 2010 de la revista municipal de Badia és la següent:

«Enguany hem celebrat el 16 aniversari de la independència de Badia…».

Així començava l’article que el grup municipal de Convergència i Unió va fer arribar als responsables de premsa de l’ajuntament, després d’haver acordat que el tema a tractar en el segon número de la nova revista municipal seria, precisament, el de la independència del nostre municipi.

Però a darrera hora, ens hem vist obligats a canviar la redacció de l’article. Els motius? La manca de seriositat de dos partits de l’oposició, en concret AEB i ICV-EUiA; i la incapacitat de l’equip de govern socialista de fer respectar els acords establerts i marcar el ritme de treball. M’explico:

Ja des de la seva gestació la nova revista municipal va ser motiu de moltes hores de dedicació per part de tots els grups del consistori. Des de Convergència, exigíem una optimització dels recursos públics i una revista municipal informativa, que no fos un pamflet propagandístic del partit socialista encapçalat per l’alcaldessa. I en una llarga reunió amb tots els portaveus, es van arribar a dos acords: d’una banda, la política lingüística de la revista; de l’altra, la temàtica de l’espai dedicat als grups polítics. Pel que fa al primer aspecte, des del grup municipal de Convergència vam restar molt satisfets al veure que es complia una de les nostres màximes reivindicacions, a saber, que la nova revista es publicaria en un veritable bilingüisme: hi hauria espais en català i espais en castellà. Però no seria una publicació doble, on tot estigués traduït en ambdós idiomes. El problema va començar amb la segona de les qüestions: els articles dels grups municipals.

L’objectiu de pactar el tema dels articles de tots els grups era clar: la revista no havia de ser utilitzada com espai de baralla entre grups per fer electoralisme, sinó que havia de servir per informar als ciutadans. El tema a tractar en el primer exemplar era el conveni d’habitatge, i en el segon, la independència de Badia. Dit i fet, des de Convergència vam redactar un article cenyint-nos a la temàtica. Però AEB va incomplir el pacte, i ICV-EUiA també, demostrant, un cop més, la seva irresponsabilitat, la seva poca seriositat, la seva incapacitat de treballar en grup per defensar els interessos de la població, i posar de relleu l’única cosa que saben fer bé: populisme barat. Unes setmanes més tard, el partit socialista ens convoca a una reunió on ens informa que, donada la incapacitat d’aquests dos grups per respectar els pactes establerts, a partir d’ara es trenca qualsevol tipus d’acord, i que utilitzaran la seva majoria absoluta per tirar endavant la revista com ells vulguin, i en les condicions que ells vulguin. Això a la pràctica equival a tornar al model de revista anterior, on es feia publicitat del partit socialista pagada amb els diners de tots.

Tot això, que pot semblar anecdòtic, no ho és en cap cas. Això no és un incident sense importància. Això és un símptoma de com funcionen les coses dins l’àmbit polític de Badia. Un cop més es posa de relleu la poca capacitat de dur a terme el lideratge que li pertoca per representació al partit socialista, de la mateixa manera que succeeix en el govern de la Generalitat i en el de l’Estat Espanyol. Governar no vol dir “tirar pel dret” aprofitant una majoria absoluta. Ells no només governen pels seus votants, sinó per tota la pluralitat de gent, que també està representada en els altres grups municipals. Governar implica arribar a acords i fer respectar els pactes. I està clar que no saben com fer-ho. Des de Convergència lluitem per dur a terme un altre estil de fer política: LA SERIOSITAT. Des d’aquí emplacem a tots els grups polítics de Badia (inclosos els que se salten els pactes i els que no saben fer-los respectar) a fer un exercici de responsabilitat col·lectiva, allunyar-nos de la imatge que estem donant tots plegats de “nens enfadats”, i centrar-nos en les qüestions veritablement importants per als ciutadans de Badia. Estem en època de crisi, i tenim problemes massa greus com per perdre el temps i les energies en frivolitats com aquestes.

CiU a prop de la majoria absoluta.

2010-05-16T10:48:00.002+02:00

Més informació al segënt enllaç:

CiU consolida su amplia ventaja frente al retroceso de los partidos del Govern

El 30 de maig vine al dia de CiU

2010-05-15T10:21:00.004+02:00

Més informació al nostre local

2010-05-14T23:43:00.001+02:00

Inici dels nous cursos d'informàtica.

2010-05-09T10:30:00.003+02:00

Us informem que a partir del dilluns 10 de maig s’inicien nous cursos d’informàtica:

- Dilluns i dimecres, de 10:00 a 11:00 i 11:00 a 12:00 – informàtica per a gent gran.

- Dilluns I dimecres, de 18:00 a 19:30h – informàtica per a aturats.

- Dimarts I dijous, de 10:00 a 11:30 – introducció a la informàtica.

Artur Mas planteja generar una "espiral de la prosperitat" a partir de reformes estructurals

2010-05-05T22:06:00.002+02:00

El líder nacionalista estrena un nou format de debat i proposta, les DOC Sessions, amb les CiU plantejarà la seva alternativa en set àmbits temàtics.

El president de CiU, Artur Mas, ha protagonitzat aquest vespre la primera de les “DOC Sessions”, els “diàlegs orientats al canvi” amb els que CiU plantejarà el seu diagnòstic i les seves propostes de solució en diversos àmbits temàtics. La primera de les DOC Sessions, que s’ha celebrat a l’Espai Canvi, a l’edifici Imagina de Barcelona, s’ha centrat en el problema de l’atur.

Les DOC Sessions son un format molt obert, que compten amb un reforços interactius i la col·laboració d’experts. En aquesta sessió, a la que han assistit unes tres-centes persones, han estat el professor d’Economia de la UB Edward Hugues, col·laborador del premi Nobel Paul Krugman, i el president de l’associació vallesana d’empresaris Cecot, Antoni Abad, que ha expressat que “cal re·ilusionar, cal passar a l’acció” per tal de “reaccionar, reimpulsar i refer les bases del creixement econòmic”.

Mas, que ha passejat lliurement per l’escenari i ha recolzat la seva intervenció en gràfics i vídeos, ha denunciat que “patim un “cercle de l’empobriment”: “menys consum-menys activitat econòmica-menys empreses-més atur-menys consum...”, i ha reclamat que “cal canviar-lo per una “espiral de la prosperitat”, el “cercle del canvi”, amb “reformes urgents i reformes estructurals: congelació d’impostos-més crèdit-menys morositat-més infraestructures-reforma del mercat laboral-reforma de l’administració pública-millor educació-més exportació-menys dependència energètica-més productivitat”.

Mas ha defensat dos línies d’actuació per treure el país de la cua del món desenvolupat pel que fa a la creació d’ocupació:

1. Solucions cojunturals més de curt termini:

- congelació de la fiscalitat

- lluita contra la morositat de les administracions

- sistema d’avals públics per a pimes i autònoms

- congelació dels impostos

2. Tres grans solucions estratègiques:

- Pacte d’Estat per a l’austeritat de la despesa pública:

- No cobrir totes les vacants per jubilació d’empleats públics, excepte en els serveis bàsics.

- Encarregar informes cost-benefici de tots els organismes públics.

- No aprovar cap regulació nova que no comporti l’eliminació com a mínim d’una regulació anterior.

- Modernització de les relacions laborals:

- Opció per la flexiseguretat (per augmentar la productivitat, donar més flexibilitat a les empreses per ajustar-se a la demanda i donar més seguretat als aturats des de l’Estat, a canvi d’un més gran compromís de l’aturat per reciclar-se).

- Canvi del model de formació:

- L’objectiu és arribar als nivells europeus de formació professional.

En aquesta línia, el líder nacionalista s’ha compromès a que, si és president, fer una “congelació fiscal de tot el que depengui de la Generalitat pels propers anys”.

Mas ha plantejat també que hi hagi una oferta de formació professional molt ajustada a les necessitats del mercat laboral, amb opcions flexibles i puguin anar canviant en funció de les preferències i necessitats del mercat, i que la formació professional sigui tant o més atractiva que el Batxillerat.

Nous cursos al local de CiU

2010-04-27T22:16:00.004+02:00

Xerrada a càrrec de Josep Lluís Cleries

2010-04-25T13:00:00.001+02:00

Xerrada "Salut i llei de dependència" a càrrec de JOSEP LLUÍS CLERIES, Diputat al Parlament per Coonvergència, el proper 21 de maig, a les 19,30h a l'Auditori de l'Avinguda Via de la Plata s/n de Badia del Vallès.

T'hi esperem.

Reunió executiva local de CDC

2010-04-25T12:21:00.001+02:00

Dilluns 26 d'abril a les 18 hores al nostre local de CDC a Badia del Vallès.

Un nou impuls a la independència municipal.

2010-04-25T12:12:00.003+02:00

Enguany hem celebrat el 16 aniversari de la independència de Badia. Enrere han quedat ja aquells dies en què patíem la indiferència total per part dels ajuntaments de Barberà i Cerdanyola, que cada dos anys es passaven la pilota l’un a l’altre, amb una mancomunitat incapaç de resoldre els greus problemes que patia la nostra població.

Badia reclamava ser independent, tenir ajuntament propi, gaudir d’uns veritables representants que fossin capaços de defensar els seus ciutadans, amb projectes de futur. Badia volia ser una ciutat "normal".

Aquest dia va arribar: el Parlament de Catalunya va aprovar la independència de la nostra població. Podem dir que Badia va tornar a néixer aquell 1994, va donar els seus primers passos i l’any 1995 vam poder escollir als nostres representants, al nostre Alcalde.

Depeníem econòmicament de la Generalitat però ningú pot negar que amb els esforços de tots plegats i sobretot amb molta il·lusió la nostra població va començar a caminar. En pocs anys hem patit una transformació importantíssima i tots els badiencs hem pogut gaudir d’aquestes millores.

Des de CiU ens sentim orgullosos i satisfets. La llei es va aprovar gràcies a una iniciativa del nostre partit quan governàvem a la Generalitat, i els esdeveniments van voler que durant diverses legislatures CiU formés part de l'equip de govern municipal al capdavant de regidories d'un important pes pol·lític. I estem orgullosos de poder afirmar que des de la independència hem estat constructius els anys que hem estat a l'oposició i motor els anys que hem compartit tasques de govern.

Avui dia veiem amb gran pena una certa paràlisi institucional, un govern amb majoria absoluta del PSC sense rumb, sense un lideratge clar, cadascú a la seva, sense activitat present i sense propostes de futur. Un govern que treballa per inèrcia, que ja li està be tot tal com està, que es deixa portar per la gestió diària, incapaç de donar un cop de puny a la taula i afrontar els problemes de cara, i que no s'atreveix a encetar nous projectes de futur per a una veritable transformació i evolució, necessària, de la nostra població. Des de CiU representem una oposició constructiva, amb ganes, amb il·lusió, amb seriositat; però, per sobre de tot, amb propostes assenyades per sortir d'aquesta paràlisi crònica en la que ens trobem. Propostes de govern, desmarcant-nos de la manera de fer oposició de la majoria de grups polítics, que semblen tenir com objectiu generar crispació i tenir sempre el “no” a la boca, prioritzant els interessos partidistes en comptes del benestar de Badia. Des de Convergència estem lluitant per proporcionar un nou impuls a la nostra ciutat.

Per Sant Jordi et recomanem uns bons llibres

2010-04-18T20:22:00.004+02:00

La màscara del rei Artur
Rahola, Pilar
La Magrana

Barcelona vista per un metge
Trias, Xavier
COLUMNA EDICIONS

Temps de construir
Pujol, Jordi
PROA EDICIONS

23 d'abril Sant Jordi

2010-04-17T18:04:00.001+02:00

Sant Jordi, cavaller i màrtir, és l'heroi d'una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegendàries de la Capadòcia, però que la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc.

Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins el punt que des de molt lluny, amb les seves alenades envierinava l'aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l'estrall dels remats i de les gents i per tota aquella contrada regnava el terror més profund.

Les gents van pensar donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria estrall a tort i a dret. Van assejar el sistema i va donar bon resultat; el cas difícil fou trobar qui es sentís prou avorrit per deixar-se menjar voluntàriament pel monstre ferotge. Tot el veinat va concloure fer cada dia un sorteig entre tots els veïns de la vila, i aquell que destinés la sort seria lliurat a la fera. I així es va fer durant molt de temps, i el monstre se'n deiuria sentor satisfet, car va deixar de fer els estralls i malvestats que havia fer abans.

Heus ací que un dia la sort va voler que fos la filla del rei la destinada a ser presa del monstre. La princesa era jove, gentil i gallarda com cap altra, i feia molt dol haver-la de donar a la bèstia. Ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits. Així, el rei va avenir-se a que la princesa fos sacrificada.

La donzella va sortir de la ciutat tota sola i espantada, i va començar a caminar cap al cau del monstre. Mentre, tot el veinat, desconsolat i alicaigut, mirava des de la muralla com la princesa anava al sacrifici.

Quan portava una estona caminant se li va presentar un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, esborronada, li digué que fugís de pressa, puix que per allí rondava una fera que així que el veiés en faria xixina. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici a la princesa, com també a la ciutat de Montblanc del flagell que li representava el veïnatge d'aquell monstre.

Entre aquestes, la fera va presentar-se, amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller, que la va escometre i d'una llançada la va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà la bèstia pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat. El monstre va seguir tot manso i estemordit a la princesa. Tot el poble de Montblanc, que havia presenciat la baralla des de les muralles ja esperava amb el braços oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va esbravar el seu odi contra la fera, de la qual aviat no restà bocí.

El rei volia casar la seva filla amb el forcívol cavaller, però Sant Jordi va replicar que no la mereixia; va dir que havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent d'anar a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de Montblanc. I així ho havia fet amb la protecció divina i per manament diví. Per tant, ell no havia fet res per ell mateix i no mereixia cap premi.

Aleshores, Sant Jordi desaparegué misteriosament, talment com havia aparegut.

Text extret del Costumari Català de Joan Amades.

16 anys d'independència municipal.

2010-04-13T22:55:00.000+02:00

El 14 d´abril de 1994, Badia del Vallès va aconseguir la seva independència.

Felicitats!

Tall en el subministrament d'aigua potable.

2010-04-13T21:56:00.000+02:00

Degut a obres de renovació de la xarxa general d'aigua potable, el dimecres 14 es tallarà el subministrament als blocs del carrer Segovia, 1, 3, 5 i 7 des de les 9.00 hores fins a les 15 hores.

Assemblea de militants

2010-04-06T22:33:00.001+02:00

Demà dimecres, a les 19h, assemblea de militants i simpatitzants, al local de CDC Badia.

Badia: Ganes de canvi.

2010-04-01T19:53:00.000+02:00

A BADIA HI HA GANES DE CANVI. I l’objectiu de Convergència i Unió és fer possible aquest canvi. Volem liderar un nou projecte per a la nostra ciutat que doni esperança, il·lusió, orgull i el reconeixement que ens pertoca.

Amb tota la humilitat, el canvi que proposem només serà possible amb la suma de molta gent.

Necessitem la teva participació per començar a fer-ho possible. Necessitem que amb la teva idea, ens ajudis a dibuixar i projectar aquest canvi que volem per a Badia.

Vols fer arribar la teva idea per fer possible el canvi a Badia?

Vols participar en una trobada d'idees pel canvi?

Vols donar-nos la teva opinió?

Participa a Idees pel canvi!. Vine al nostre local o envia un mail a ciubadia@gmail.com

Badia: Horts amb ànima a Badia del Vallès

2010-03-29T17:18:00.000+02:00

Aquesta setmana vaig rebre una trucada de la Carme Mateu, una activíssima amiga de l´Agrupació de CDC de Badia del Vallès. La Carme em parlava de la preocupació dels hortolans que conreuen els horts del marge del riu Sec a Badia pel seu possible trasllat a un altre indret del municipi. Molts d´aquests hortolans són de Cerdanyola, i em demanava que parlés amb ells.

Us he de reconéixer que vaig sentir un cert escepticisme en fer aquesta gestió. Els horts de Badia tenen una imatge força degradada: petites parceles tancades amb somiers vells, situats a la riba del riu Sec, amenaçats sempre d´inundació per les riuades. La imatge d´aquests horts quan hi passes per la carretera no és gens bona, i més aviat donen una imatge suburbial. L´endemà, però, vaig fer la visita. M´esperava al seu hort el sr. Montes, responsable de l´associació Badia Sostenible. Vaig quedar impressionat i molt satisfet de la visita. L´associació Catalunya Sostenible, i Badia Sostenible, han convertit aquests horts en un projecte social de gran vàlua. Utilitzen els horts, més enllà de la producció d´hortalisses pel consum familiar-i solidari-, en un espai de teràpia social. Gent gran, disminuïts físics i psiquics, persones amb depressió....utilitzen els horts com a lloc de teràpia i rehabilitació. Acompanyats de monitors especialitzats, s´hi fan tota mena d´activitats socials d´un absolut nivell i cobreixen una gran necessitat social.

Probablement els propers anys, caldrà reubicar aquests horts, i trobar millors ubicacions, i així també, poder recuperar l´espai de la llera del Riu Sec com a parc fluvial, però és indubtable que la feina que fa Badia Sostenible ha de tenir continuïtat i tot el suport. No cal dir que ,tant des de CDC com des de l'Ajuntament de Cerdanyola ens hi comprometem.

Vaig arribar a visitar els horts de Badia amb escepticisme i partint d´una imatge no gaire positiva, i en vaig sortir enamorat i descobrint l'ànima que fa que tants projectes, les persones les convertim en or. El compromís, el treball, la solidaritat són valors que fan que qualsevol espai, fins els més degradats, acabin tenint una ànima fantàsticament positiva. (Alfons Escoda - Cerdanyola).

Badia: Reunió de treball de la Comissió de Salut Mental i Discapacitat a Badia del Vallés

2010-03-29T17:10:00.000+02:00

Aquesta setmana hem fet la primera reunió de treball dins de la comissió de Salut Mental i Discapacitat per marcar quina serà la seva finalitat, objectius i accions a seguir. La problemàtica que hi ha al voltant d’aquests malalts és molt més greu del que ens pensem, es un tema que s’ha de treballar amb molta cura i sobre tot marcar una finalitat clara: treballar per pogué aconseguir que tant els afectats com les seves famílies rebin l'assistència que és mereixen, tant a nivell sanitari, educatiu, social, ocupacional i altres carències que pateixen actualment com pot ser la mancança de centres tutelats.

El primer objectiu que ens hem marcat es fer una radiografia de la situació de les persones afectades i les seves famílies, els recursos existents i les necessitats prioritàries en relació en aquest col.lectiu. Actualment a Badia del Vallès tenim aproximadament unes 1583 persones discapacitades, això representa un 11.57% de la població, de les quals 285 persones són malalts mentals, 199 pateixen una discapacitat intel•lectual i la resta pateixen disminució auditiva, visual o motòrica (informació aportada per la Fundació Tallers).

Una vegada els participants de la comissió tinguem la informació necessària per avaluar el perfil individualitzat dels afectats (s’ha fet un repartiment de tasques entre els participants) podrem prioritzar els objectius a assolir. Les reunions ordinàries de la comissió es realitzaran mensualment i esperem que si tots treballem amb les ganes i motivació que és mereix aquest col.lectiu haurem posat el nostre granet de sorra a una necessitat molt justificada.

Les reunions estan coordinades per la Tècnica en Salut , Natàlia Salerno, i amb la participació de l’associació Badia Sostenible, Abadia Vedruna, ASPADIME, Fundació Tallers i CIU. Carme Mateu.

Catalunya: Felip Puig creu que les eleccions han de ser la resposta política a la sentència del TC

2010-03-29T16:44:00.000+02:00

Demana als socialistes que no facin una campanya de destrucció ni de por i als polítics en general una renovació del compromís ètic quan més necessari és.

“Des de Madrid han polititzat la sentència de l’Estatut. És per això que hem de situar la resposta a la sentència de l’Estatut en el dia de les eleccions”. D’aquesta manera Felip Puig ha sortit al pas de les noves informacions publicades avui per tres rotatius espanyols on es barregen noves travesses en relació a la sentència del Tribunal Constitucional.

En una entrevista a Els Matins de Catalunya Ràdio, el dirigent nacionalista ha emplaçat als ciutadans a “no rendir-se” davant d’una sentència adversa. “No dimitirem” de les nostres reivindicacions fins que “avancem fins ser un país normal a Europa i al món”. És per això que, segons ell, “el dret a decidir serà la pauta” que marcarà una nova etapa política.

Puig ha aprofitat per a fer un repàs a l’actualitat política marcada per les possibles irregularitat financeres del Cas Matas. “Faig un prec i espero que la justícia funcioni amb celeritat, objectivitat i amb la màxima contundència i exemple”. Aquest fets “afecten a la política i a la confiança de la gent en la política quan més necessari és”. Per ell aquest és un fet “molt perjudicial” que incrementa la desafecció política i “hem d’exigir actuar amb el màxim rigor i celeritat”. En un moment de crisi política, Puig creu que fora necessari “la renovació del compromís ètic”.

La recuperació de la confiança política és un dels eixos que més presents estan en el discurs del dirigent nacionalista. “Ara és el moment de fer una política real, una política al carrer, política a domicili”. I és per aquest motiu que Convergència i Unió s’ha plantejat una campanya electoral allunyada de les picabaralles. En la campanya electoral del 2006 la gent ens veia com “oposició” ara ja “la gent ens ha de veure com l’alternativa i per això hem d’actuar amb una actitud positiva, fent propostes i explicant el que fem”.

I aquesta actitud Puig demana que s’estengui a la resta de formacions polítiques. “Espero que el PSC faci el mateix i li demano que no faci una campanya de destrucció i una campanya de la por. No podem anar a votar a la contra i a destruir l’adversari” ha sentenciat.

Finalment Puig ha estat molt mesurat a l’hora de valorar les enquestes que situen Convergència i Unió a pocs escons per la majoria absoluta. És veritat que “aixeca les nostres expectatives però no ens podem confiar”. “No ens generen eufòria; sí un estat d’ànim molt positiu. Demostren que si es va a votar, el canvi serà possible”.

El número dos de Convergència no ha volgut parlar de pactes post-electorals perquè “la millor opció és un govern en solitari”. “Intentarem aconseguir un Govern sense hipoteques i, si no, escoltarem el que ens diu la gent i mirarem qui s’acosta més al nostre programa”. Per contra, Puig creu que el PP i el PSC, si sumessin “tindríem un pacte a la basca” i ERC “veurem que fan, però crec que la seva primera opció és repetir el tripartit” com ha fet en les dues anteriors ocasions.

El grup de CiU Badia al faceboock arriba als 250 amics i amigues

2010-03-27T18:41:00.001+01:00

Obres de millora a la carretera de Badia a Cerdanyola

2010-03-24T22:56:00.001+01:00

Els propers dies 29, 30, 31 de març i 1 d´abril, la carretera de Badia a Cerdanyola romandrà tancada degut a diverses obres de millora.

El retrocés del tripartit acosta CiU a la majoria absoluta

2010-03-24T00:00:00.000+01:00

Mas és el candidat que elegirien el 31,9% dels enquestats, davant de Montilla, amb un 24,1% de suport.

El president suspèn amb una valoració del 4,9, mentre que el líder nacionalista recull un 5,5

Marató Solidària per Haití

2010-03-20T20:44:00.000+01:00

La Marató Solidària per Haití celebrada a la nostra població va recollir la quantitat de 6.696 euros. Des d'aquesta pàgina volem felicitar a tots els que l'han fet possible.

Tall en el subministrament de llum

2010-03-20T13:08:00.000+01:00

Diumenge 21 de març Fecsa tallarà el subministrament de llum entre les 7,30 h. i les 10,45 h. per tal de procedir al manteniment de les línies.
Els carrers afectats son: Mallorca, Costa Brava, Costa Blava i C. Eivissa.

Dijous 18 de març ple extraordinari

2010-03-16T15:01:00.000+01:00

La sala de Plens de l´Ajuntament acollirà el proper dijous 18 un ple Extraordinari per tal de modificar el pressupost i incorporar romanents de crèdit. També es tractarà la cessió, a favor del Institut Català del Sòl d'uns terrenys propietat de l'Ajuntament per tal de que es construeixin habitatges de protecció oficial.

CiU frega la majoria absoluta i el tripartit s'enfonsa

2010-03-14T20:28:00.000+01:00

Convergència i Unió fregaria la majoria absoluta en assolir entre 17 i 19 escons més dels que té ara, segons un sondeig de La Vanguardia. La federació pujaria del 31,5% dels vots a un 44% -de 48 a 65-67 escons- mentre que el PSC passaria del 23,9% al 26,8 -de 37 a 32-33 escons-. Esquerra seria el partit que perdria més vots -del 14% al 7,7, quasi la meitat- i més escons -de 21 a 11 o 12- que podria posar en perill el lideratge del tàndem Puigcercós-Ridao. El PPC es mantindria en un 10% de vots -de 10,7% a 10,4- i de diputats -de 14 a 14-13- i Iniciativa tampoc patiria gaire desgast malgrat Joan Saura -de 9,5 a 9,2% dels vots- i de 12 a 11-12 escons. Cituadans quedaria fora -de 3% al 0,1%- i també Joan Laporta-Reagrupament -que es quedaria en un 1,8% dels vots. El sondeig, tanmateix, va ser fet els primers dies de la nevada.

Felip Puig visita els horts de Badia

2010-03-13T21:34:00.000+01:00

El dijous passat convidats pel Sr. Montes, president de l’Associació Catalunya Sostenible, vam acompanyar al Secretari General adjunt de CDC el Sr. Felip Puig i Godés a visitar el projecte en el qual aquesta associació treballa des de fa molts anys.

L'hort és una eina que permet fer un treball en grup i a la vegada ampliar el coneixement del medi. El Sr. Montes ens va explicar que tant els serveis de salut mental com les escoles ho fan servir, els primers com a teràpia i les escoles com experiència educativa. De tots és sabut que és molt convenient que els afectats per trastorns mentals segueixin unes teràpies ocupacionals que els permeti tenir relacions amb el medi i amb la societat i a la vegada veuen com el seu treball dóna els seus fruits amb la cura que tenen ells de sembrar, regar i cuidar l’hort. A la vegada també hi ha una zona habilitada per les persones que estan impossibilitades i utilitzen una cadira de rodes.Les escoles també en fan un bon ús: l’objectiu és no perdre la relació amb la natura i a la vegada els hi proporciona experiències gratificants i enriquidores, com pot ser regar, cavar ..... i un coneixement molt important del medi.Quan en Felip Puig li va preguntar quins ajuts tenia per part de l’administració la nostra sorpresa va ser quan ens va dir que no en tenia cap. Creiem que dur a terme tota aquesta tasca té unes despeses que només amb voluntat no es poden assumir. Mantenir aquests horts en ple funcionament té uns costos que per una associació sense cap ajut econòmic costa molt tirar endavant i més quan veiem que és un benefici pel municipi de Badia i en fan ús tant els serveis de Salut mental com les escoles.Crec que es el moment de plantejar-nos que si es fa un servei en benefici d’un col·lectiu encara que no es demani res a canvi sí que cal un cert ajut suport per part de les administracions.

El conveni d'habitatge

2010-03-13T19:56:00.000+01:00

En diverses ocasions s’ha pretès des de la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat vincular d’alguna manera el protocol que la pròpia Secretaria vol signar amb la Federació de Caixes Catalanes amb el conveni amb l’Ajuntament de Badia, com si fossin dues cares de la mateixa moneda. L’objectiu, tant de l’un com de l’altre, havien de ser evitar a tota costa els desnonaments dels veïns que, afectats per la crisi, es van quedar sense feina i, en conseqüència, sense un sou amb el qual poder pagar la seva hipoteca.

Aquest va ser un tema complex i molt problemàtic des del primer moment. Com a grup municipal amb representació al consistori badienc, des de l’equip de govern socialista se’ns va passar un esborrany dels dos textos, a fi de poder estudiar-los i complementar-los amb les nostres propostes. Fins aquí bé. Quin va ser el problema? Des de Convergència vam analitzar el protocol que es pretenia signar amb la Federació de Caixes, i ràpidament vam veure que no s’havia pressionat suficientment a les entitats financeres. De fet, la proposta que se’ns va vendre des de la Secretaria d’Habitatge és que amb aquest conveni s’aconseguia que les caixes afectades acceptessin la dació en pagament, és a dir, acceptar el pis a canvi d’eliminar la quantitat pendent de pagar de la hipoteca. Però inicialment el protocol no deixava clar si les prèstecs associats a la pròpia compraventa del pis també desapareixien, el més preocupant, si les entitats concedirien la dació en pagament a tots els afectats, o bé quin criteri aplicarien per fer-ho , ja que tot això no s’ha especificat en cap document. Després de diverses reunions, des de Convergència vam arribar a la conclusió que la Secretaria d’Habitatge, contenta amb la possibilitat d’arribar a un acord amb les entitats, s’havia ja rendit i havia optat per permetre que es mantingués una clàusula on bàsicament es cedia a cadascuna de les entitats la decisió final sobre quins afectats podrien acollir-se a aquesta alternativa i quins serien finalment desnonats. Per aquest motiu, des del nostre grup municipal ens vam posicionar automàticament en contra de la signatura d’aquest protocol i, en conseqüència, també del conveni associat al mateix entre l’ajuntament i la Secretaria.

Què és el que deia aquest conveni? El parc de pisos de Badia té una qualificació com habitatges de protecció oficial. Mitjançant Decret 260/2003 es va determinar que el preu màxim de venda per metre quadrat de superfície útil en segones i posteriors transmissions dels Habitatges amb Protecció Oficial qualificats amb anterioritat al RDL 31/1978 seria del 50% del preu màxim establert per als habitatges amb protecció oficial que es qualifiquessin provisionalment l’any que tingués lloc la compravenda.

Aquest decret, aprovat amb el vist-i-plau de l’ex-alcalde socialista José Luis Jimeno, ha comportat que el valor dels pisos de Badia disti molt dels preus de mercat. Dit en altres paraules: els habitatges del nostre municipi s’han venut a un preu molt superior al que legalment es podia. Era una d’aquelles veritats que tothom coneixia, però que ningú denunciava perquè totes les parts en treien algun profit. Algunes entitats bancàries, de forma absolutament irresponsable i il·legal, van concedir prèstecs hipotecaris de vegades per un valor molt superior al del valor legal dels pisos de Badia; d’altres vegades van concedir un prèstec hipotecari pel valor del pis, i després un o diversos prèstecs personals per complementar l’import del valor de mercat de l’habitatge.

Amb el conveni entre l’ajuntament i la Secretaria d’Habitatge es pretenia donar suport a la modificació del decret, i així permetre la possibilitat de convertir els pisos de Badia en habitatge protegit de zona 1. Amb aquest canvi de decret d’aconseguiria, d’una banda, augmentar el valor dels habitatges i establir-lo al preu màxim establert en general per als habitatges amb protecció oficial; d’altra banda, la Secretaria autoritzaria la possibilitat de llogar els pisos que s’acullissin a aquest canvi de zona (enguany els pisos de Badia no es poden llogar).

Després de moltíssimes reunions, l’alcaldessa ens va comunicar la seva decisió de no signar el conveni, fet que des de Convergència vam aplaudir.

A principis d’aquesta setmana l’alcaldessa em va trucar personalment per fer-me saber que des de la Secretaria d’Habitatge li havien comunicat que el govern de la Generalitat aprovaria aquell mateix dia el canvi de decret. Finalment, i vistes les reticències per part de l’ajuntament, el govern de la Generalitat ha optat per la modificació del decret, prescindint completament de l’opinió dels màxims implicats: els ciutadans de Badia, representats en aquest cas per l’Ajuntament. Ara bé, un cop feta la modificació, des del grup municipal de Convergència vam reflexionar sobre la necessitat de regular la nova situació a la que ens podíem trobar. En aquest sentit, es proposa una modificació del conveni, desvinculat tant de la modificació del decret com de la signatura del protocol amb la Federació de Caixes, mitjançant el qual l’ajuntament es comprometia a regular l’impacte fiscal dels propietaris que decideixin acollir-se al règim establert per la zona 1 (que no hi hagi un augment excessiu dels tributs vinculats a aquest concepte: l’IBI, l’Impost d’Increment de Valor dels Terrenys, principalment); a crear una Borsa de Lloguer Social mitjançant un conveni amb Adigsa; i d’altra banda amb el conveni s’explicitava el compromís d’Adigsa de mantenir tots els seus compromisos pel que fa al parc d’habitatges (donat el fet que la modificació del decret no suposa en cap cas una requalificació dels pisos).

Des de Convergència continuem estant en contra de la signatura del protocol de la Secretaria d’Habitatge (àrea a càrrec d’Iniciativa a la Generalitat) amb la Federació de caixes. Creiem que amb aquest protocol, tal i com està actualment redactat, no s’està lluitant per afavorir als ciutadans afectats per la crisi econòmica, sinó que s’està donant una solució a la problemàtica en què es troben tot un seguit d’entitats financeres com a conseqüència de la seva ànsia de guanyar diner fàcil . Evidentment les caixes només acceptaran les dacions en pagament si l’habitatge ha augmentat el seu valor. Dit d’una altra manera, les entitats financeres no estan disposades a acceptar un habitatge amb el qual no puguin fer negoci, pero sí que van acceptar en el seu moment una sobrevaloració del mateix, perquè van considerar que allò sí que els repercutiria favorablement a les seves arques. Des de Convergència instem a la Secretaria d’Habitatge a que pressioni molt més aquestes entitats,ells poden fer-ho, i que lluiti per aconseguir el que tots volem: evitar a tota costa tots els desnonaments. Algunes entitats financeres van apostar per una conducta irresponsable, i sembla que ara des de la Secretaria d’Habitatge es vulgui donar un cop de mà a les mateixes a sortir de les conseqüències que la seva actitud irresponsable ha provocat. Però…què suceeix amb totes aquelles persones que, després d’haver perdut la feina, perdran el pis per no poder pagar la sobredimensionada hipoteca?

Creiem que un cop realitzat el canvi de decret de forma unilateral per part del govern de la Generalitat, l’Ajuntament ha de vetllar pels seus ciutadans, i sempre que l’equip de govern així ho faci tindrà el suport de Convergència. Per aquest motiu, donarem suport al conveni que l’equip de govern signarà amb la Secretaria: No volem caure en la posició fàcil de criticar-ho tot. El nostre grup municipal entèn que fer oposició vol dir fiscalitzar la feina de l’equip de govern, efectivament, però també fer propostes i actuar amb responsabilitat. Per tant, pel que fa a aquesta qüestió, seguirem lluitant per pressionar a la Secretaria d’Habitatge per aconseguir el no desnonament de cap badienc i badienca.

Modificació del reglament del Consell Municipal de Sanitat i Salut pública

2010-01-01T00:00:00.000+01:00

Durant el ple ordinari del mes d’abril es va aprovar per unanimitat la modificació del reglament del Consell Municipal de Sanitat i Salut Pública de l’Ajuntament de Badia. Els motius pels quals el grup municipal de Convergència va votar-hi favorablement són els següents:

D’una banda, amb aquesta modificació s’elimina el caràcter restrictiu del Consell i s’amplia la participació ciutadana. Fins ara, només les entitats i associacions locals, juntament amb els càrrecs electes, podien tenir veu i vot al Consel. A partir d’ara, tots els ciutadans de Badia podran participar-hi, i els partits polítics podran designar a qui considerin oportú. D’aquesta manera, s’aconsegueix una major gestió de la feina feta a les diferents comissions. Des de Convergència defensem que en un àmbit tan important com és el de la salut pública, és prioritari donar més amplitud de participació.

D’altra banda, s’amplien les funcions i competències dels diferents grups de treball. Amb la modificació del reglament, les diferents comissions adquiereixen més autonomia i, a la vegada, més responsabilitat. Considerem que un Consell Municipal de la Salut ha de ser molt més que un organisme consultiu: les conclusions a les que s’arribin i les diferents propostes de treball no poden de ser estèrils. I en aquest sentit, defensem que la persona més adient per exercitar el paper de secretària del Consell ha de ser la tècnica de salut, i no una persona dels serveis d’administració de l’ajuntament. És essencial que la responsable de dur a terme el seguiment de les diferents comissions sigui una especialista en la matèria, coneixedora del territori i de les diferents situacions i problemàtiques vinculades a la temàtica del Consell.

CiU Badia del Vallès

FOTO DENUNCIA

Badia del Vallès i l'incivisme

Quan les coses es fan sense pensar...

Oda a la paperera

Els avantatges de la Independència

La interculturalitat

Nova executiva de CDC a Badia del Vallès

La Gent Gran

Treball en equip

Els braus, la Sexta i en Mariano

Tall en el subministrament d'aigua 31 de juliol i 1 d'agost

Preparats pel canvi!: arriba la 28 Escola d'Estiu de la JNC

El país té gent i energies per fer un canvi en profunditat

Des de la distància

Tot un país al carrer amb el mateix clam: "Independència"

Dejadez del Ayuntamiento ante el deterioro de nuestro Mercado Municipal.

l'Ajuntament s'oblida de l'antic poliesportiu.

CiU continua a prop de la majoria absoluta

CiU sigue cerca de la mayoría absoluta frente a un tripartito que no remonta.

Busquets ens visita. Vine!

MOCIÓ SOBRE LA GESTIÓ DELS ESPAIS PÚBLICS

VISCA CATALUNYA

Moció per minimitzar la pujada de l'IVA imposada pel govern de l'Estat

Moció de rebuig a la sentència de l'Estatut

Aquest no és l'Estatut que volia el poble de Catalunya

Ja tenim sentència sobre l'Estatut

CiU a prop de la majoria absoluta.

Artur Mas: "La Catalunya dels propers anys ha d'administrar directament els seus impostos"

Moltes gràcies a tots i totes.

Ja ha començat la festa major de Badia

Dia de CiU a Vic

Dia de CiU

L’article de CiU per a la revista municipal de maig

CiU a prop de la majoria absoluta.

El 30 de maig vine al dia de CiU

Inici dels nous cursos d'informàtica.

Artur Mas planteja generar una "espiral de la prosperitat" a partir de reformes estructurals

Nous cursos al local de CiU

Xerrada a càrrec de Josep Lluís Cleries

Reunió executiva local de CDC

Un nou impuls a la independència municipal.

Per Sant Jordi et recomanem uns bons llibres

La màscara del rei ArturRahola, PilarLa MagranaBarcelona vista per un metgeTrias, XavierCOLUMNA EDICIONSTemps de construirPujol, JordiPROA EDICIONS

23 d'abril Sant Jordi

16 anys d'independència municipal.

Tall en el subministrament d'aigua potable.

Assemblea de militants

Badia: Ganes de canvi.

Badia: Horts amb ànima a Badia del Vallès

Badia: Reunió de treball de la Comissió de Salut Mental i Discapacitat a Badia del Vallés

Catalunya: Felip Puig creu que les eleccions han de ser la resposta política a la sentència del TC

El grup de CiU Badia al faceboock arriba als 250 amics i amigues

Obres de millora a la carretera de Badia a Cerdanyola

El retrocés del tripartit acosta CiU a la majoria absoluta

Marató Solidària per Haití

Tall en el subministrament de llum

Dijous 18 de març ple extraordinari

CiU frega la majoria absoluta i el tripartit s'enfonsa

Felip Puig visita els horts de Badia

El conveni d'habitatge

Modificació del reglament del Consell Municipal de Sanitat i Salut pública

La màscara del rei Artur
Rahola, Pilar
La Magrana

Barcelona vista per un metge
Trias, Xavier
COLUMNA EDICIONS

Temps de construir
Pujol, Jordi
PROA EDICIONS